Fènix

Avui he tornat a l’hort! M’estic retrobant!

Després de mesos de no fer moltes de les coses que em caracteritzen, escriure aquí és una d’elles, estic recuperant les coses bones que tenia i rebutjant moltes altres que percebo com a nocives, i que he portat a la motxilla molt de temps.

L’hort el tinc abandonat, avui he tret algunes males herbes i arrancat pebroteres seques, que van donar molts fruits, i descobert entre la vegetació algunes cebes i cols, que tractaré de recuperar.

I en l’hort simbolitzo moltes altres coses. Estic prenent la iniciativa en retrobar amics, d’anar a actes, de complir, més o menys, uns horaris que em vaig fer a final d’estiu, quan estava amb empenta i tenia les idees clares.

He passat uns mals mesos. De salut física i mental, que tot va lligat.  Dependre en tot d’altres, no tenir futur il·lusionant, no veure sortida més enllà que per un parell de dies, no veure’s amb força per a iniciar res, perquè tot trontolla. No entendre res del que està passant, tenir l’autoestima a ras de terra.

Amb ajuts que he d’agrair he tornat a posar música, ara escolto als Rollings. A fer fotografies, aposar ordre en un maremàgnum mental o no em veia capaç de prendre cap decisió que no fos de subsistència. Possiblement quan estàs bé en la teva normalitat no et dones compte de que tot se’n pot anar a orris, per no veure més enllà, ni valorar suficient als qui tens al costat.

Crec que ja estic preparat per a sentir-me jo.

No sé si interessa gaire aquest “De Bàbia a Pernambuco”, però he de fer les coses perquè hi crec jo, no per buscar una resposta de la societat. De moment: endavant i amb ganes!