Els més grans, i els col·leccionistes de segells, recordem que durant uns anys s’havia d’incloure en el franqueig de les cartes un segell de color verd fosc que deia: plan sur de Valencia.
Era una aportació extra de la ciutadania per a fer un fons destinat a ajudar als damnificats per les inundacions de València..
D’això fa uns seixanta anys.
Els qui em coneixen saben que una de les meves “rondinamentes” repetides és destacar sovint que s’ha construït on una vegada es va inundar, i que no passaran cent anys en que tornarà a passar. Hi ha dos indrets pels que passo sovint i dono la tabarra amb el tema: La riera de les Arenes, o de Rubí, on jo era petit i estava plena de morts i coses destrossades i les cases de Can Montells, a Cardedeu, on pluges no molt grans, recurrentment, inunden baixos i garatges.
També vaig tenir aquest pensament en visitar a Canàries una població del sud de Tenerife on s’ensenyen edificacions excavades que han quedat un metre sota la lava, només fa dos segles i mig, o cases ben maques construïdes a la vessant d’un volcà.
Però qui, en el seu sa judici construeix allà i espera llegar aquella casa als seus fills? O és que el fer-ho respon a una altra mentalitat: construeixo aquí, que no té amo o es barat, ho venc, i qui vengui darrere ja espavilarà.
I els polítics que han requalificat la zona, o simplement qualificat, o són uns incompetents o tenen algun interès en la promoció? I en molts casos s’hauria de tirar enrere el construït, però no s’atreveixen, no sigui que demanin responsabilitats i s’hagi d’indemnitzar legalment i gastar així no sigui rendible en vots.
En fi, que no fer cas a la història condemna a repetir-la i els diners fan tancar els ulls a molts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pel teu comentari! Aviat sortirà publicat.