Quan hi ha molts temes pendents, el primer que se sol fer és fer llistes. I anar ratllant a mesura que es resolen.
Però poques vegades una tasca es resol sencera, de principi a fi, fins al punt de poder-la ratllar definitivament. Sovint comencem a actuar en una, però abans d’acabar-la ja n’hem començat una altra. I després una tercera. Si aquesta es complica i s’allarga, acaba absorbint tota la nostra atenció i deixa descuidades les dues anteriors, que continuen pendents.
Si això s’allarga dies, i a més surten imprevistos que considerem urgents, s’acumula en la llista i en el nostre cap, i quan ens hi posem es comença a procrastinar Fem les gestions que més ens atrauen, deixant que coses que si s’haguessin fet seguides probablement haurien estat més senzilles.
Aquestes coses que han estat “saltades”, quan es volen reprendre, o ja no calen, o costa molt tornar a agafar el fil de com s’havien deixat. De vegades fins i tot s’han perdut dins la mateixa llista, mentre nosaltres ja hem ratllat coses que, quan la vam escriure, estaven més avall.
Això m’ha passat moltes vegades. De fet, crec que tota la vida he tingut el mateix dilema. I sempre acabo arribant a la mateixa conclusió: cal refer la llista, en un paper nou, i fer tres columnes.
La columna del que és IMPRESCINDIBLE, vital i que, si no es fa ja, és un desastre,
La del que és URGENT, que corre pressa i que possiblement és un pas previ per a tasques posteriors.
La tercera, la del que és IMPORTANT. Aquesta ha de ser meditada, molt, i curta, Perquè si una cosa és realment important, hauria de ser de les primeres que resolem. I si la podem anar postergant potser és que no és tan important com ens pensàvem..
Un cop definida cada tasca, moltes de les que hi eren a la llista antiga ja són obsoletes, Ara cal veure si es fan d’una en una o es poden fer diverses de cop.
Jo soc partidari d’agafar les IMPORTANTS, que ho han de ser de veritat, i agafar-les i no aturar-se fins que estigui resolta tota la part que depès de nosaltres, i de totes les altres establir un ordre. Si s’ha de perllongar diferents dies, ha d’ocupar un temps ja establert, sense que passi massa en tornar a reprendreles, i evitar així errors i feina inútil per repetida.
Tot el que no hagi entrat en aquestes tres llistes és secundari. Poden ser desitjos, projectes difusos, coses que ens agradaria fer però per a les quals encara no tenim el temps, els recursos o les condicions necessàries.
I un cop feta aquesta tasca, complir-ho. Perquè les coses no es fan si no es fa el primer pas, i el segon...
