Com podem esperar resultats diferents si fem sempre el mateix?

 

 

Hi ha coses que semblen evidents, però a les que no fem prou cas.

Si una cosa no funciona i repetim la mateixa solució un parell de cops, la primera vegada ho podríem haver fet erròniament, i no s’arregla, és evident que hem de fer alguna variació.

Si fem una feina que no ens agrada i no hi busquem un canvi, de segur que la seguirem fent a desgrat. Igualment anar amb un grup de gent que no ens satisfà o a festes on no hi tens un paper i et resulten avorrides, si no varies alguna cosa, el resultat serà generalment el mateix.

Per a obtenir resultats diferents hi ha d’haver variacions i això significa actuar, o prendre iniciatives, que generalment no es  fan per menysvalorar-nos, creiem que no en sabem prou, o por.

Si una cosa està espatllada, i no funciona, si no fem res, seguirà sense anar. Així, que si vols resultats diferents als que tens ara, actua.

 

Què és el FOMO?

 

Aquest “De Bàbia a Pernambuco” no l’he escrit jo. Ho ha fet el meu fill, Carles Navarro, en el seu podcast de Vive Distinto, del que poso un enllaç per a qui vulgui veure l’original

 

D’aquest tema n’hem parlat moltes vegades i jo l’he tret a vàries converses AMB AMICS. Ho explica tan bé, que li dic que el faig servir. Jo desconeixia l’anglicisme, ho simplificava dient que perdem molt de temps a Internet, veient el que fan d’altres en lloc de FER.

 

Saps el que és el FOMO?
Són les sigles en anglès de “Fear Of Missing Out” Literalment: La por de perdre't alguna cosa.
I és una cosa que està MOLT de moda.
L'ansietat de veure que uns altres estan en el lloc on tu no estàs, vivint el que tu no vius, avançant mentre tu et quedes quiet.
Aquesta por és una cosa natural que experimentem tots, que ve del nostre instint: tenim por de quedar-nos fora de la tribu.
Estem programats naturalment així. Perquè fa uns pocs segles, quedar-se fora del grup significava morir.
Ara ja no, podem ser individus solitaris sense que la nostra integritat corri risc. No ens passarà res físicament.
Però els últims anys el FOMO ha estat fomentat com mai abans en la història de la humanitat. Per això la gent és addicta a l'Instagram o es manté en els odiosos grups de whatsapp. Perquè no vol “quedar-se fora”. Les empreses ho saben i ho exploten.
I la humanitat, sent massa que torna als individus en imbècils, ha caigut de quatre potes en això.
Corre a veure el mòbil, no vagi a ser que et perdis alguna cosa!
Però el curiós és que el FOMO que més mal fa no és aquest.
El que més mal fa és just l'oposat: el d'estar tan pendent del que fan els altres que et perds el teu.
El que passa és que ningú té FOMO de perdre's la vida… Fins que és tard.
Mira, podem enganyar-nos si vols, fem paranys al solitari.
Però cada vegada que obres Instagram per a veure què està fent fulano, cada vegada que et quedes vint minuts llegint notícies que no canviaran res en la teva vida, cada vegada que mates l'estona veient el que uns altres mostren, expliquen, construeixen o proclamen… estàs pagant amb la moneda més cara que tens.
El teu temps.
I el temps no es recupera. Es diu aviat, eh.
El temps no es recupera.
Quantes hores portes aquesta setmana pendent de la vida d'uns altres?
I quantes de la teva?
I quantes hores has fet alguna cosa per a millorar la teva situació? Ah no, perdona, que per a això mai tenim temps.
No t'ho pregunto perquè et flagel·lis. T'ho exposo perquè a mi també em passa. M'ha passat i em continuarà passant.
I quan m'adono, és com si despertés d'un estat de semiinconsciència. Una realització que m'ha ajudat a prendre més consciència que el que faci la resta no m'importa.
El FOMO real no és perdre't un viatge, un esdeveniment, una tendència.
El FOMO del qual hauries de preocupar-te és el d'arribar a un punt de la teva vida i adonar-te que vas estar tan ocupat mirant les vides dels altres que vas descuidant la teva.

Aquesta és la pèrdua que no té marxa enrere.

Original

https://miembros.alternatribu.com/e/BAh7BjoWZW1haWxfZGVsaXZlcnlfaWRsKwjCQVm6CQA%3D--b4a6a5be3bf725fa6582527f0f6e5e449d06d9b1?skip_click_tracking=true

 

De què protesten els qui fan d'ensenyants a les aules?

 

De què protesten els qui fan d'ensenyants a les aules?
De la quantitat d'alumnes per aula, per a un sol mestre? De l'escola inclusiva sense especialistes de recolzament? De la matrícula viva, on es posa a alumnes desvalguts a mig curs, sense poder fer-los atenció?. De la manca de temps real per a preparar les classes? D'aules en males condicions?
També dels sous, però això és una queixa de tothom, qualsevol que treballa pensa que hauria de tenir més ingressos.
És la realitat diària.
I qui ho pot canviar, ho té difícil
És una qüestió de pressupost, de prioritats i voluntat política. S'ha de canviar tot un sistema i fer-ho bé costa diners, molts diners. I sembla que es mira tot en termes economicistes. El que s'inverteix no té un retorn immediat i posar gairebé el doble d'ensenyants, en aules i serveis adequats no dona vots immediats, potser al contrari. Dic que potser al contrari perquè per a molts pares l'escola és realment com una guarderia. Que em tinguin la criatura en un lloc mentre nosaltres treballem i fem la nostra vida. I veuen als mestres com persones que tenen moltes vacances ...de què es queixen? És la seva feina, que a més, en molts casos és vocacional.
I ha de ser gratuïta, com la Sanitat. I tant en un cas com l'altre s'ha de destinar també recursos a les concertades. Cal?
Efectivament, a moltes poblacions hi ha menys criatures, i no es fan ràtios menors, es tanquen línies, un professional de reforç per als casos que s'han d'incloure, no és a jornada completa en "aquella" aula, és d'unes hores, repartides en diverses aules
Tot són exigències, del Departament, dels pares i de qui no passa quinze dies en una aula amb una vintena llarga de criatures o adolescents.
L'escola és principalment per a ensenyar, l'educació s'ha de portar de casa, i això és tasca de tots I els ensenyants poca cosa més poden fer que queixar-se. És un pilar de la societat i els polítics i que dissenya els pressuposts no ho tenen en compte. Potser si fóssim independents i decidint com s'administren els diners que es generen aquí, hi hauria la possibilitat de fer un gran canvi.