Llocs que havien tingut esplendor…
Hi ha tants mons paral·lels que és molt difícil de posar-se
en el lloc dels que viuen en un de diferent del nostre.
Aquí, concretament a Catalunya, però pot ser extensiu a
Europa occidental, vivim bé. Molt bé. Hi ha tendència a queixar-se, a no
valorar el que tenim. Tenim gairebé menjar cada dia, generalment lloc per a
dormir i aixoplugar-se, veiem les guerres per la tele, ens preocupem per les
reparacions del vehicle o de la casa..., per si els nostres fills i nets tenen l'educació adequada... poder anar amb força tranquil·litat pel carrer... de si
hi ha prou papereres per la via pública.
No tothom i sempre, però tenim una vida que no té res a
veure amb la de qui no té opcions a estudiar per a garantir-se un futur, que
pot ser atacat en un trajecte d’autobús, si ets dona, a més, la integritat del
teu cos és improbable que la controlis tu mateixa, i a sobre et poden casar amb
un desconegut. I les poques notícies que t’arriben, sobretot per xarxes
socials, són que a Europa lliguem els gossos amb llonganisses, i si
aconsegueixes papers et donaran habitatge i ajuts que et permetran viure molt
millor i en poc temps portar a la teva família, a la que hauràs pogut ajudar
des d’allà enviant-los diners.
I la poca cultura, la necessitat d’anar a buscar quelcom
millor i caure en els paranys que gent sense escrúpols, fa que entris en una
barca que probablement s’enfonsarà, pugis a un camió que a mig desert et poden
robar..., i quan no puguis pagar més fins i tot et poden matar. Però creus que
cal córrer el risc, que algun cosí o amic ha arribat i escriu que tot va bé.
Possiblement falsament, perquè davant els seus, que el van veure amb coratge,
difícilment pot acceptar que l’han pegat i maltractat abans que trobés alguna
persona que li facilités una feina que els europeus no volen fer.
I si a sobre els països que creues tenen interès a pressionar als estats europeus on arribes, el còctel està servit.
Pobres nanos que han cregut que si arribaven a Ceuta ja
quedaven sota custòdia espanyola i podrien començar una nova vida! I també cal
entendre que la societat espanyola no es pot fer càrrec de tothom que arriba, i
ells queden al mig, són persones, i haurien de tenir drets humans, però qui els
ha d’ajudar? Els recursos que tenim, donen per a tot el mon? Si qui pren les
decisions cobra el que mil d’aquests nouvinguts ha tingut en la vida en un sol
any?
La corrupció en els seus països d’origen fa que els esforços
d’entitats amb bona voluntat no facin variar la conjuntura que els fa marxar.
Hi ha problemes complexos, que sembla utòpic que es puguin
resoldre si qui ho pot fer no està disposat a deixar la seva opulència i
repartir-la.
Encara no ha passat quan escric això.
I sí, qui no ha vist mai un eclipsi podrà dir “jo hi era i
l’he vist” Un gran espectacle, del que portem tants dies parlant-ne i explicant
en detall, I si agafa a algú desprevingut, notarà coses estranyes, que ben
aviat li diran què és. Però la vida no canviarà, haurà passat i d’aquí a uns
dies seguirà amb la seva normalitat. Només qui cometi l’error de mirar
directament tindrà conseqüències, negatives, potser si que l’allau d’informació
haurà servit per a evitar cegueres.
