Quin és el futur proper

 

 

 

Difícil poder portar una activitat “normal” vull dir la que tindria prevista, quan van apareixent constantment cites mèdiques, qüestions relacionades amb fills o nets, passar la ITV del cotxe, arreglar coses que s’espatllen... I que si no són urgents queden als llimbs de les coses pendents.

Avui hem anat, amb la Núria, a comprar llibres per a exercitar la memòria. Fet. Però a la llibreria he vist la quantitat de llibres d’autoajuda que hi ha. M’ha cridat l’atenció el títol d’un “Com fe que tot t’importi una merda”. Ni l’he fullejat.

Ahir va prendre possessió del govern, gairebé mundial, en Trump.  I Les parides de Musk, i la cara dura del President valencià... i les martingales de Pedro Sánchez per a no descontrolar el poder... i...

Tot això ens afectarà. I dóna la sensació de no poder fer-hi res, i que l’únic que està a ma és defensar-se protegint-se del que es pot. Tot ho tenen controlat. Qui? Una elit  per la qual som sols un número al qual s’ha de fer consumir i tenir-lo controlat per a que no se surti massa del remat.

Per això el títol d’aquell llibre m’ha cridat l’atenció.

“Incompetències bàsiques” de Damià Bardera, ha estat l’últim que he llegit. Un retrat força acurat de com el sistema educatiu català, i de molts altres llocs, està convertint una generació a ser incultes sense valorar res per l’esforç que costa anar més enllà de prémer una tecla.

El sistema falla per tot arreu. Es fan plans irrealitzables per manca de medis, humans i materials. De convertir l’aprenentatge en un joc, una integració mal entesa, de plantejar que el que trobaran en anar al mon “real” serà tan permissiu com passar de curs en curs es tingui o no nivell per a entendre el que ve al següent..

Això m’ha fet decidir de prendre molt seriosament la tasca d’avi d’ensenyar a pensar i valora les diferents opcions abans de prendre qualsevol decisió, per petita que sigui. 

 

 La foto és d'un Institut.