Dispersió

 

 

Potser és qüestió de fer-se gran, o seqüela del Covid, però des del 2020 em costa centrar-me en una cosa i no estar pensant en d’altres que he de fer, o voldria estar fent.

Per a combatre això tracto de fer una sola cosa a la vegada, amb un paper ben prop per anotar les múltiples idees que passen pel cap i que cal deixar per després. Si no ho faig així és probable que després no les recordi, o que pensi que és molt important i em posi a fer-ho, sense acabar el que estava fent.

Un altre enemic de la concentració és el mòbil. En l’estona d’escriure el paràgraf anterior ha sonat tres vegades. Dues les miraré més tard, una és de les de so especial. “Familiar que necessita alguna cosa” Encara que de vegades, poques, és per dir coses totalment innecessàries.

Cal ser estricte amb un mateix. Si en un moment de lucidesa has decidit fer tal o qual cosa i en determinat ordre, és així com s’ha de fer, no deixar-se portar pel rampell del moment, ni per descomptat per la mandra.

La mandra pot aparèixer abans de començar a fer una cosa o quan aquesta resulta ser més complicada de l’esperat. Cal disciplina amb un mateix. Ja he titulat aquest escrit amb “dispersió” i és que tinc anotat: els dimecres cal escriure un article pel matí. Com a mínim els dimecres.