Bon dia. Quina sort!

 

Acabades de llegir les notícies i veient que he pogut passejar abans que surti el sol, esmorzar assegut i fet les “obligacions diàries” veig que encara no són les nou i tinc tot un dia pel davant. Quina sort!

El conflicte àrab israelià, de tant mala solució i que s’acarnissa amb la població civil, amb la gent que, com jo, el que aspira és llevar-se, tenir cura de la família, de tenir l’oportunitat de generar uns ingressos que permetin benestar, o al menys sobreviure, als seus... I a Ucraïna, on l’ambició de polítics destrossen a joves a qui ni els va ni els ve tot això, o a tants països d’Àfrica on els mateixos protagonistes que a casa nostre compliquen l’accés a l’habitatge, ens venen artefactes amb obsolescència o monopolitzen l’alimentació, allà, en el continent africà, esclavitzen per a treure matèries primeres, promouen guerres entre tribus mogudes per líders que sols fan que enriquir-se... Que bé que vivim aquí!

I aquest viure bé culpabilitza. És egoista gaudir de la vida? De les coses senzilles? De  tractar de mantenir-se el més allunyat d’una societat que ens vol enganyar, que pretén que desitgem coses totalment innecessàries i que ens força a tenir unes despeses que obliguen a generar ingressos a un cost de temps molt alt?

Amb l’edat vas veient que és difícil, per a no dir impossible, canviar el mon. Perds il·lusió i et fan tocar de peus a terra. Pots constatar que has pogut millorar coses, que has col·laborat en millorar la petita societat que tens al voltant, i que sols has rebut la compensació de tenir la consciència tranquil·la, d’haver fet el que calia quan tenies força i creies que el mon era millorable a gran escala. Doncs no.

La societat sols és millorable a petita escala, ajuntant-te amb gent similar, fent cooperatives, participant de la política municipal, transmetent coneixement als més propers i tractant de compensar el que la societat no et dona.

Quina sort tenir temps per  poder pensar i no estar preocupat pels problemes que tenen  els qui estan immersos en guerres! A vegades em preocupa que els nostres veïns ens ataquin si persistim en voler que deixin de robar-nos. A nivell particular sempre tracto d’arribar a solucions parlant, no eternitzant problemes. Però hi ha qui sols entén la força bruta per a imposar el seu punt de vista.