Servir al poble o engrossir l'ego?

 

                                             

Quan es parla de política municipal es pot veure diversos tipus de personatges:

Per una part hi ha persones que senten la necessitat de millorar la societat i es presenten a llistes electorals amb la voluntat de servir, i si surten elegits treballen moltes vegades de manera no molt visible, prescindint, sovint, de partits i tocant una realitat que és més difícil del que esperaven. Generalment aconsegueixen millores.
Hi ha també els qui no sabien on es ficaven, es van apuntar a les llistes perquè els hi van demanar, el partit, o el líder de la formació, no comptava amb suficients persones per a formar un equip. Aquests tipus de gent gairebé desitja no sortir, i si és el cas, posen bona voluntat, però el lloc els sembla gros i a poc a poc s'escapoleixen de gaire compromís.
I també hi ha qui té un ego que no se l'acaba. Ja en les confeccions de les llistes reparteix cops de colze i fa totes les maniobres possibles per estar al davant. A l'hora de pactar ho fa amb qui sigui, mentre el deixin ser alcalde, i el seu programa és fals, façana posada només per a enlluernar, als votants i als membres de la llista que l'han seguit. El seu programa real és: Jo.
Són els tipus de gent que fan avorrir la política i les bones intencions de voler millorar la societat en què vivim.
En fi, tristor i enuig.