De bon matí

 

 

Fa temps m’he acostumat a passejar amb la Tos pel matí, abans que surti el sol.

Això em permet continuar posant en ordre les idees i el que suposo que serà el dia.

Fa dies que hi ha boira i sols es veu la lluna i venus. Avui ha estat un dia així.

De sobte la Tos ha començat a córrer bordant , cop dins la boira. No es veia res, he pensat que ens topàvem amb algun senglar o animal gros. S’ha aturat, amb el pel eriçat i cridant molt. Li he demanat que no es mogués i em donés temps a arribar a ella. L’he agafat del collar i de la foscor ha sortit un home d’uns seixanta anys, amb una gorra blanca i camisa a quadres.

Venia dels horts que hi ha per allà, amb una bossa de plàstic a la ma. L’he saludat per cortesia, mentre aguantava a la Tos, que es volia llençar a sobre. Ha passat de llarg, direcció al poble, no ha dit res. Quan ja era lluny he deixat anar a la Tos, que ha seguit un rastre en direcció d’on venia l’home, cap l’hort del senyor Prats, que sempre es queixa que li roben les coses.

Què hi havia a la bossa? No puc assegurar-ho, però potser la treu a passejar... perquè anar a collir les coses del teu hort quan encara és de nit no és molt habitual.

El cas és que m’ha conduit a reflexionar sobre els lladres. Jo també tinc hort. I cal treure herbes, arreglar prèviament la terra, vigilar no hi hagi plagues... i després ve un desgraciat i s’emporta el resultat del teu esforç i malmet la il·lusió que tenia la família per aquell parell de carabassons que estan creixent, o a l’estiu dels tomàquets que esperes per a fer conserva per l’altra època de l’any.

La reflexió continua a no entendre perquè hi ha gent dolenta. Gent que en lloc de dialogar discuteix, pega, gent que roba, atraca, entra a pisos a agafar coses que d’altres tenir per fer servir, per sentiment... que agredeix per aconseguir una cosa o sexe que es veu que de manera raonada no aconseguirà...

I aquesta gent te més drets que jo. Si jo em defenso i el fereixo, igual encara l’he d’indemnitzar, si em fereix ell a mi... no li passa res, perquè la llei el protegeix, a ell.

En fi, el cel acaba tornant-se rosat, amb petites ratlles  negres, i tornem a casa. La Tos voldrà esmorzar i jo també.