Des incentius per treballar i foment de la vagància

 

                                                             Situació actual

 

 Tres converses recents, sumades al que veig, em porten a comprovar que la societat, potser país, en que vivim va malament i en camí a pitjor.

Mecànic, restaurador i perruquer em traslladen el mateix problema: necessitem treballadors però no en trobem.

Per diferents medis posen les ofertes de feina, i coincideixen en que la poca gent que ve té coses en comú: no tenen papers, o no saben fer el requerit o les dues coses. A això hi afegeixen que els qui no saben fer el que els demanen no accepten estar d’aprenents.

Dins la família hi ha qui treballa d’inseridora laboral. Li assignen persones, sense feina, que voluntàriament o perquè si volen rebre determinades subvencions han de justificar que van a cursos. De coneixements  per aprendre a buscar feina, a fer entrevistes de treball, preparar un currículum... I tenen un disgust, la major part, si se les envia a una entrevista, on hi ha el perill de que en surti un contracte on cobraran igual, o menys, que els ajuts que perceben actualment.

Per altra banda. Pot ser emprenedor i voler començar un negoci, una activitat. Apart d’invertir en el material necessari, has de fer molta burocràcia, molta d’ella sense cap sentir, sols pagar a empreses que “certifiquen” el que sigui. Impost d’apertura d’activitat, alta en l’epígraf que sigui... autònoms, guanyis o perdis, i si tens la voluntat, o necessitat, de tenir personal, troba’l, i més obligacions fiscals. Sense haver  començat a generar ingressos, tot l’incentiu que tens és que durant un temps et cobrin, sols, el 50% de determinats imposts.

Si acredites, amb papers que ho diuen, que no tens ingressos, tens dret a ajuts que superen el que cobraràs treballant, i fins i tot, si no tens papers que “delatin” que tens ingressos, poden classificar-te en risc d’exclusió social i tenir més drets, senzills, que qui treballa legalment i ha de fer mans i mànigues per sobreviure econòmicament.

Com es pretén que la gent jove i els majors de... 45 anys facin res?

No hi ha cap interès en fomentar realment la cultura de l’esforç. Durant l’edat més útil productiva i intel·lectualment, les persones se senten atrapades, amb fills petits, hipoteques i expectatives de viure com a rics que les mantenen encadenades a treballar per sobreviure.

Quina pena de societat que tenim!

I és erroni dir que hem de deixar un planeta i societat millor per als nostres fills i nets. Cal deixar unes millors generacions, que com a persones no s’acomodin i siguin capaces de sentir-se individus lliures i reverteixin la sit