Porto un parell de dies escoltant totes les intervencions que es fan en el Congrés dels Diputats amb motiu de la candidatura de Feijoo a la Presidència de l’Estat espanyol.
Amb això vull dir que m’interessa la política, i si pot ser
de primera ma, el que escolto, que no sigui amb interpretacions. Esperem que no s'apagui
Jo he estat molts anys seguint a peu de canó la política municipal, coneixent personalment als seus actors. Ara m’ho miro més de lluny. Però ara vull parlar de l’espanyola, que veig més llunyana, encara que també conec personalment a alguns dels seus actors.
Escoltat el que s’ha dit, i sabent com les gasten, si en lloc de quatre trànsfugues o traïdors n’hi calguessin un o dos, no aventuraria el resultat de la votació. Hi ha moltes formes de comprar voluntats, per diners, per por...
Del que he sentit res m’ha sorprès. El PP basa la seva força electoral en tenir contraris. Per aquest ordre: Catalunya, Podemos i el senyor Sánchez. La major part de les demés intervencions han estat del tipus...gràcies a nosaltres s’ha aconseguit tal o qual millora, però marcant molt: gràcies al Partit, desmarcant-se dels qui també treballen per aconseguir coses. Els socialistes han menystingut a Feijoo, li han contestat el mínim, sense entrar en discussió presentant-se com a alternativa. No els cal, ara.
Sincerament l’únic parlament que m’ha semblat net de partidismes ha estat el de la Míriam Nogueras, de Junts. No s’apropia de medalles. Diu el que cal, amb la finalitat de tenir una Catalunya independent.
Veurem què passa a l’hora de les votacions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pel teu comentari! Aviat sortirà publicat.