En blanc

 

 

 

En blanc pot significar no tenir ni idea, passar per un lapsus de memòria, partir d’una situació sense condicionants...

I partir de cero és totalment impossible, ja que portem uns quants anys viscuts, experiències, i això són condicionants, es vulgui acceptar o no.

Potser per això quan en la campanya per a les eleccions municipals sento a un candidat que no s’ha de mirar enrere, sols en el futur... que les coses s’han de fer “diferents”, però sense especificar... sense citar res ben fet pels seus predecessors en el Consistori... Potser sí que té interès en no parlar gens del passat. Sentir dir que s’ha d’estar units i entre tots hem de col·laborar...

En aquestes eleccions municipals a Cardedeu no partim de blanc, el passat i el present hi són. Hi ha llistes que no puc votar, els partits a qui es deuen no defensen la independència de Catalunya, com jo voldria. Descartats tres.

De la resta, dos caps de llista són tot el contrari del que jo voldria. Han repartit molts cops de colze per estar al capdavant, i molts companys de partit han sortit ben morats.

Només em queden dos. Un lluita pel poble, per la gent, gairebé una creuada personal, sense obediència a cap partit, però està sol, me l’aprecio molt, però el votar-lo a ell és com abstenir-se, beneficia als majoritaris.

I només em queda una gent voluntariosa, crec que bastant somiadora, però hi ha utopies que potser a força d’anar en aquella direcció gairebé s’hi arriba.

Quan jo era jove, i anava a manifestacions on ens perseguien els “grisos” , en una pel procés 1001 em va quedar gravat un comentari que va fer un company d’estudis, Lluís Corominas, de qui no he sabut mai més res. “Nosaltres els joves som els qui hem de donar la cara, els qui ara no tenim família que depèn de nosaltres, els qui tenim menys a perdre, i molt a guanyar, el futur que ens arribarà. Quan estiguem carregats d’obligacions seran altres joves els qui ens defensaran davant les injustícies del poder”.

Quan escrivia en El NAS de Cardedeu tenia que mantenir força objectivitat. Ara em sento lliure d’expressar el que penso.