Bon dia!
Avui és un dia qualsevol, un dimecres que no te res d’especial. Previsió d’algun embolic amb la feina, possible discussió amb qui no compleix l’acordat..., però jo tinc ganes de que sigui un bon dia.
Tinc el convenciment de que l’actitud en que ens prenem les coses condiciona en bona part els resultats. Avui el despertar ha estat un soroll que feia la gossa, un soroll desconegut, d’estar fent algun desastre. I sí, tenia el cap ple de cinta de precinte, i estava rossegant una llauna de cervesa de la meva col·lecció. La darrera adquisició, que havia costat quatre euros i mig!
En fi, dutxar-se, vestir-se i anar a passejar amb ella. No és per felicitar-la, però empatitzo amb ella, s’avorria i allò era molt llaminer.
No espero res especial avui, i aquí està la gràcia, perquè el que sí que em fa esperar els dimecres amb ganes és la partida del vespre, amb els amics, i un whatsapp m’ha dit que avui no pot ser. Bé, que hi farem! Alguna altre cosa faré.
D’adolescent em va interessar el budisme, influenciat per Lobsang Rampa. Durant un temps em vaig apropiar de la idea de que si no tens desigs no tens frustracions. Més tard em vaig convèncer de que cal tenir il·lusions, al·licients, però que han de ser assumibles. I aquí és on hi ha la maduresa de saber calibrar: és possible, és impossible o és molt difícil.
Del que és molt difícil no s’ha d’abusar, però les coses fàcils com proposar-se que sigui un bon dia, només cal ser-ne conscient i prendre’s a riure els contratemps que apareixen a cada jornada, mentre es resolen.
Bon dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pel teu comentari! Aviat sortirà publicat.