Pura vida!

 

Partint de tres frases que he vist avui, en veure correus, contestar-los i llegir notícies, faig alguna reflexió

“Quan la injustícia és llei, la desobediència és ordre”

"Un conjunt de fils ben trenat és una corda"

“Pura vida”

Han aparegut en context ben diferents. La primera en un apunt històric i de reivindicació. Gaudí, un geni universal les obres del qual atreuen a Barcelona milers de persones cada any, va arribar a passar la nit al calabós per negar-se a abandonar la llengua catalana davant la policia espanyola durant l'11S de 1924.

La segona, atribuïda a Martí Pol, la veig en els moviments de creació d’un Casal Popular a Cardedeu, “La Metxera”, que sembla ja bastant avançat, pendent de tenir un local adequat

La tercera, de converses amb gent de Costa Rica, l’utilitzen molts cops. Com a inici de conversa o com comiat. En els dos casos indiquen que estan bé, contents amb la vida que tenen i que l’estan gaudint.

I la reflexió és la següent.: Al llarg de la vida m’he sentit sol, emprenyat, davant la injustícia generalitzada que m’imposa la societat. Rebotat, impotent.

Un cop convençut de que sol no faré res, enfrontant-me a un monstre molt fort, he teixit complicitats. Amb altres inconformistes, amb ganes reals de canviar l’ordre de les coses.

Xocant, i veient que a vegades quedes sol portant la bandera i els demés han anat desapareixent per diferents motius, he arribat a un punt de saviesa que em diu: adaptat al que hi ha, aprofita el que tens i gaudeix. De vida només en tenim una i l’hem de poder manegar el millor possible.

Potser els costa-riquenys han trobat la clau.