Ocupat o productiu?

 

 

Molt sovint, quan algú tracta de quedar amb nosaltres i es vol trobar un moment per fer-ho, o un dels fills o nets demana que estiguem una estona per ells, surten les paraules: estic ocupat.

I aquesta ocupació molts cops és per comoditat, no tens gaires ganes de dedicar temps a allò, o si ho mirem bé, sovint, aquesta data està plena per un compromís que no  ens omple, que no és productiu. O senzillament per obligacions que ens hem posat.

Vull definir què és, per a mi, productiu. Temps que invertim en fer alguna cosa que ens acosta a un objectiu. Pot ser material, construir, treballar per a generar diners que ens permetin viure sense angoixes econòmiques, o estar plenament immersos en una activitat que ens és plaentera. Aquesta activitat por ser estar fent col·lecció d’alguna cosa, tenint cura de l’hort, estar sol, amb la parella o amics gaudint de la vida.

Què no és productiu? Estar mirant el mòbil a veure què diuen desconeguts i passar una pantalla rere l’altre, o veure passar els cotxes, una tele on el que s’està mirant no és prou interessant com per a mantenir-nos desperts, o barallant-se amb l’ordinador perquè no fa el previst, i el que havia de durar tres o quatre minuts acaba ocupant mitja hora. En definitiva, passar el temps sense estar fent el que de veritat et vindria a gust, sumant minuts i minuts en sales d’espera, en transports anant d’un lloc a altre que potser no t’interessen gaire però ho has convertit en obligació.

Si algú ha arribat llegint fins aquí pot tenir la sensació, o certesa, de que ha estat perdent el temps, ocupant una estona en que podria haver estat fent alguna cosa que fos millor. M’agradaria compensar-lo, dient-li que si bé no podem controlar tot el nostre temps, la part que sí que depèn de nosaltres procuri fer-ho voluntàriament, no per inèrcia. La frase “matar el temps” em sembla gairebé de suïcidi anímic.