Sobre el 12 d'octubre

 

 

Ahir va ser dimecres, 12 d'octubre. Dia que em va portar a vàries reflexions.
Al calendaris diu que és festiu. En hi ha que posa Dia de la Hispanidad, d'altres posen Dia del Pilar.
I tot i que representen coses ben diferents, la majoria veuen un dia de festa, que no es va a treballar. I una minoria vol mostrar el seu rebuig a la Hispanitat, anant a fer feina, a obrir els seus negocis i subratllar : res a celebrar.
Les oficines, les empreses grans i les cadenes de distribució van estar tancades, a Cardedeu. A excepció de La Sirena, que va obrir. Però molts autònoms vam obrir les persianes, era un acte molt voluntari, una rebel·lia.
Una rebel·lia no sols al concepte d'Hispanitat, també a que et diguin quan pots treballar i quant no, quan els teus ingressos estan en relació directe a la teva feina.Un voler fer vida normal sense que et diguin que has d'estar content o orgullós de formar part d'una cultura amb la que no et sents còmode, més aviat avergonyit i que t'imposen.
La demostració de força que es fa amb les desfilades es voler deixar clar que aquesta cultura és obligatòria. És una realitat que al llarg de la història les diferents civilitzacions s'han imposat sobre les altres d'inici violentament, després, per osmosi, han estès la seva cultura i filosofia.
Veient l'espectacle d'ahir, amb crits de "aquí se habla español" es veu la contradicció de dir  espanyol al castellà, i si aquests mateixos tenen el convenciment que Catalunya és Espanya, el català també s'hauria de considerar espanyol.
Tot això és absurd. Avui és dia 13, dijous, i la vida segueix, som a on estem, i no és cert que tenim el que ens mereixem. Hem de ser molts els qui fem força, de veritat, per a que una cosa es mogui.