Sim city

 

Als anys 90 era força popular un joc d’ordinador que es diu “Sim City”. Simulava l’expansió d’una ciutat, sobre terrenys en principi lliures.

El jugador havia de gestionar la construcció de nous habitatges, sols si li augmentava la població, i havia de dotar-los de serveis, biblioteques, hospitals, escoles, bombers, àrees comercials, industrials, carrers i carreteres... Havia de gestionar impostos per recaptar diners i poder fer tot això.

Si els impostos eren massa alts la gent marxava de la població i quedaven cases abandonades. No es podia construir més mentre n’hi hagués de buides. Si no hi havia policia, o hospitals, en funció del nombre d’habitants, la gent estava incòmoda i es podia revoltar i acabar amb un caos on es perdia la partida. Mal gestor.

El joc partia d’una premissa utòpica: no hi havia propietaris del terreny, pel que les coses es feien com i a on  calia. Els serveis a determinades distàncies podien no ser útils per als barris, sense zona industrial no hi havia ingressos per impostos, ja que sense feina la gent marxava. Les canonades d’aigua tenien en compte desnivells, i per dur-la a barris alts feien falta bombes, i tot tenia un preu.

Hi havia cataclismes aleatoris, i construir en zona inundable, tenia el perill improbable de que l’aigua fes destrosses. No passava a quasi cap partida, però era un risc valorable.

 És totalment inviable extrapolar-ho a la realitat, bàsicament perquè el terreny té propietaris i que diu qui és seu vol treure’n el màxim de rendiment particular, sense comptar amb les necessitats de la població.

Així es construeix en zones inundables, com s’ha vist amb els aiguats d’avui a Tarragona, o a tants llocs. Com en el mateix Cardedeu, on la zona de Can Montells ho pot comprovar d’en tant en tant, fins ara de manera suau. No es respecta la zona rural, qui hi té terrenys aspira a que pugui plantar-hi pisos o cases, sense veure si cal o no. El medi ambient, alternar zones construïdes amb verdes, boscoses o llaurades, no es té en compte. En fi, que qui té diners en vol fer més, i és qui dicta les lleis que el legitimen a fer les coses a la seva conveniència.

Llàstima que el “Sim City” sigui només un joc.