Marxa enrere

 

 

 

Aquest ametller comença un nou cicle

Marxa enrere

Sovint costa posar el fre a un projecte que portes mesos madurant i que només fa dos dies que has començat a engegar.

I tirar enrere, acceptar que era una fugida endavant enfront d’una situació que no saps resoldre. Escoltar consells de persones que consideres vàlides i  que et mostren la part negativa, que tenen totes les coses, és superior a la positiva que et va decidir a tirar endavant.

El canvi de professió, d’activitat principal, és complex. Es crea un buit, que si bé primer pot il·lusionar amb l’activitat nova, ben aviat mostra que has sortit de la zona de confort, que abans semblava feixuga, però estava sota control. Em una època en que en pocs mesos les coses quasi queden obsoletes, moure’t en territori desconegut no permet aplicar una de les grans virtuts que té l’edat, l’experiència. Aquesta no s’adquireix amb estudis,  només amb la pràctica, i en una situació nova no es té.

Aquest preàmbul, que probablement no interessi a ningú, només serveix de justificació d’haver pres la decisió de no avançar en un projecte que no deixava de ser tractar de fer una cosa feta en èpoques molt anteriors sense tenir en compte que ara es valoren altres coses, la tecnologia ha agafat un paper imprescindible i que la bretxa digital passa factura.

Napoleó Bonaparte va dir, i aplicar , que una retirada a temps és una victòria. I potser avui desistint d’un projecte, he aconseguit una victòria sobre mi mateix.