El fort es passa amb el dèbil

 

 

En un moment en que els medis de comunicació s’han omplert d’experts, els mateixos que opinaven sobre pandèmies, infectòlegs, economistes que valoraven l’impacte de les mesures per aturar el Covid... Que citaven eminents científics d’universitats estrangeres per sustentar les seves explicacions... Ara tenim tertulians, columnistes, tiktokaires, opinadors de twitter que citen politòlegs especialistes en la ex unió soviètica, evolució militar... Que creen opinió.

Jo mateix escrivint sobre aquest tema ho puc estar fent.

Tinc poques coses clares sobre el tema de la invasió russa d’Ucraïna. Veig clar que els pobres ucraïnesos estan rebent de valent. Població innocent, com podríem ser nosaltres, que veuen les seves vides truncades, cases destruïdes, famílies escampades... He escoltat una entrevista a una ucraïnesa que ha estat acollida en època de Tchernóbil a Granollers. En català ha definit a Putin com un fill de puta.

I és una definició clara. És qui ha donat el cop de puny a la taula i mostrat que el mon el mouen els forts, els qui fan servir el poder del que s’han apropiat i fan tocar de peus a terra als demés. En la seva particular partida per liderar l’estratègia mundial no tenen cap escrúpol en matar i destruir.

Aquí entra l’estratega de pacotilla que puc ser jo.

La història mostra que hi ha cicles i èpoques. Acabada la IIª Guerra mundial, els acords de Yalta divideixen el mon en dues zones d’influència, que mantenen molts anys una guerra freda amb espais, sempre llunyans a la metròpoli, per anar donant cops a l’altre, Angola, Etiòpia, Síria, Afganistan, Nicaragua, Veneçuela... Només quan s’acosten massa, Cuba, la cosa es torna perillosa. Ara la part “blava” s’ha acostat massa a la part “vermella”, que ha volgut demostrar que la debilitat que va permetre desfer la Unió Soviètica ja no és tal. Que els països bàltics els molesten, Polònia també, Txèquia a la OTAN no els agrada, però Ucraïna ja és massa, i no ho permetran. I punt.

En la situació actual les dues potències hi guanyen. Rússia ve a dir que ja no es passen amb ella i EEUU ensenya als europeus que sense ells poden córrer perill, i que Ucraïna és un mal col·lateral i que millor que comprar i dependre del gas rus millor fer servir el dels àrabs que estan a l’òrbita blava. I si es tensa més la cosa, els dos exploren les debilitats de l’altre, es pot descontrolar la cosa.

Hi ha una guerra de desinformació, als dos llocs. Putin no és un boig que actua pel seu compte. La descripció de la noia ucraïnesa, Oxana, de que és un fill de puta és molt correcte. És el bèstia que s’ha atipat de negociar i vol tornar a una situació que no li era tant desfavorable. Dins un mon dictatorial s’ha deixat de manies i hipocresies passant a l’acció. Probablement pensava que hauria estat més fàcil, però les sancions li fan pessigolles, i si el seu poble protesta, ja es pot veure. El poble compta ben poc. Aquí i allà. Els forts i poderosos... poden fer el que volen.