De ben segur que la manifestació independentista a Barcelona i a moltes capitals de comarca tindrà moltes lectures. Hi ha dues veritats inqüestionables: No hi havia tanta gent com quan s’arribava a xifres milionàries. I, hi havia moltíssima gent.
El que contraris a la independència de Catalunya volien subratllar com “El independentismo ha pinchado” no ho han pogut esbombar. El que manifestants d’anys anteriors deien per a justificar la no assistència “La gent està desenganyada i no creu que aquests polítics facin res” “La gent passa” ja no ho diuen, ha quedat clar que encara som molts els qui no tenint clar el com, sí que tenim clar que no es pot defallir i s’ha de demostrar que hi ha molta gent que segueix treballant per a fer arribar a Catalunya ser un estat independent. Ni cal dir que com a República.
Els cartells i pancartes indiquen perfectament què pensa el poble. Només units tirarem endavant. El Govern que tenim és covard. N’hi ha que sols busquen la poltrona en un estat autonòmic. No negociem engrunes, ho hem de decidir tot. Amnistia, cap diàleg amb la monarquia. Els polítics valents passaran a la història, els covards també. Prou peix al cove. Res a dialogar, independència ja! Puigdemont el nostre president!
D’una impremta van sortir milers de cartrons amb les quatre barres i la llegenda “Hem guanyat, exigim la República".
Les referències a la victòria del 1 i 3 d’octubre i a la mala administració que en van fer els polítics és constant i les dues manifestacions de Barcelona, perquè en van ser dues, deien el mateix amb diferents paraules.
La que ocupava la Via Laietana, Pau Claris i la plaça Urquinaona ho deia de manera que situa el moment actual com a provisional, que en una setmana es demostrarà que és inútil parlar amb Espanya: ni taula de diàleg ni el tema aeroport, i que s’espera que a no molt tardar algú doni directrius clares
La que des de l’Arc de Triomf va anar fins la Prefectura mostrava agressivitat, estar ja al límit de la paciència i actuacions ja. Majoritàriament gent jove sense la cintura i mà esquerra que sol mostrar la gent de més edat, que estava a l’altre manifestació. Va acabar amb incidents i intervencions policials, que només donen arguments als unionistes per a dir que l’independentisme és violent.
La força de la gent, la de tota la gent independentista ha de empènyer als polítics. Mas no era independentista, però la gent el va posar al davant, i va fer el seu paper, 9N, fins que la CUP el va fer fora. Si cal substituir als polítics que estan ja satisfets en governar una autonomia, s’ha de fer i tenir un lideratge clar. Els partits fan nosa. Llistes obertes i fora paràsits. Així com l’estament espanyol no canviarà cap llei que els tregui privilegis, tampoc ho faran els partits catalans, plens de gent que sols vol un càrrec amb sou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pel teu comentari! Aviat sortirà publicat.