Contradiccions i obvietats

 

 

Les paraules de Colau a TV3 “La gent ja no està per tonteries. No hi ha cap condició per plantejar un referèndum a curt termini”. Són colpidores.

És una tonteria voler decidir com t’administres i fer-ho de manera democràtica votant? És una tonteria que el 52% del Parlament vulgui la independència i davant només es trobi repressió i el “diàleg” ofert sigui per parlar de qualsevol cosa que no sigui el poder decidir auto governar-se? És una altra tonteria estar convençuts que la solució als “problemes reals” és poder administrar les solucions que creiem que ens convenen en lloc de que sigui “Madrid” que ens utilitzi per trobar solució als seus?

M’agrada la piulada, no cal dit tweet, de Ramir De Porrata-Doria  que diu: Quan governa el PP, una part de l'independentisme treballa per desbancar-lo i que governi el PSOE. Quan governa el PSOE, una part de l'independentisme treballa per sostenir-lo i que no governi el PP. I així la política catalana gira entorn l'espanyola en lloc de seguir el seu propi camí.

I poc a poc els líders d’alguns partits que es diuen independentistes s’acomoden, sous, honors i llocs de treball pesen i fan això: mantenir el poder, no incomodar massa als qui manen de veritat i desautoritzar als qui volen canvis d’escenari. L’aliança real amb personatges com Colau ajuden.

Acabo la reflexió amb la resposta a una periodista que fa Merkel en el seu acte de comiat. Que perquè vesteixo sempre igual?

Perquè soc una servidora pública, no una model.