Dolgut, gairebé perplex i emprenyat

 

                                    És topar amb una paret

 

 

Dolgut, gairebé perplex i emprenyat

La presa de pel de la taula de diàleg ja té un ingredient més per a incomodar-me.

És totalment desigual, uns, el Gobierno, van a fer un paper que els importa poc, no van a cedir en res, es parlarà dels temes intranscendents, i la única cosa que han de fer és donar sensació de modernitat democràtica i no fer res que els pugui costar vots. Els altres, “Govern,” van lligats d’una mà, amb objectius totalment diferents segons el partit que forma part del Govern.

Fins ara semblava que només tenia interès en participar d’aquesta taula de diàleg ERC, que ho ven com un avanç, un anar fent per a tenir una base més àmplia de vots independentistes. Objectiu principal: guanyar temps, mantenir un status quo, amb un Gobierno del PSOE hipotecat en els seus vots i un Govern que els ha costat molt aconseguir, també sense sobresalts, un cop ara s’ha col·locat amb càrrecs i sous a bona part de l’aparell del partit.

I l’altra part del Govern? Junts?

Ha estat reticent a reunir-se amb el Gobierno en un fals “igual a igual” i quan hi accedeix per acontentar a ERC i diu quins seran els negociadors al President li agafen cagarrines. Turull, Borras i sobretot Míriam Nogueras no aniran a fer el paripé al govern espanyol, i aquest es pot enfadar i desmuntar el xiringuito.

Amb arguments totalment falsos, de que han de ser membres del Govern, veten aquests negociadors (en la taula anterior hi havia tres consellers, el President Torra i quatre representants catalans més) Turull encara ho seria sense el 155...

Res, a aquestes hores que escric imagino que estaran fent teatre, simulant una taula de diàleg totalment inútil per als independentistes i molt profitosa per als autonomistes.