El volcà fa pensar

 

 

                            El volcà Asunción, a la turística illa d'Ometepe

Fa uns anys, en un viatge per les Canàries, recordo haver dir als meus fills: Jo no em compraria mai una casa aquí, perquè tard o d’hora serà un problema per a mi o els meus descendents.

Ho vaig dir en veure una casa blanca construïda a la vessant d’un volcà de terra negre. Feia poc havíem visitat una població al sud de Tenerife on mostraven al turisme les restes de les edificacions que en el segle XVII van quedar tapades per uns quatre metres de lava.

El mateix plantejament em faig quan passo per Terrassa, Les Fonts... els polígons de Molins de Rei... El 1963, jo era petit, vaig quedar molt impressionat per veure persones enganxades en arbres, cotxes i maquinària bolcats en el fang... Ara ho veig tot construït, naus, cases, industries...

Tenim memòria curta i l’absurditat de voler ocupar tot el terreny, i pensar que perquè la casa la van comprar els avis o s’ha fet fa poc amb tota mena de permisos municipals, allò que va passar fa cinquanta, o cent o tres-cents anys abans no tornarà a passar.

Sempre m’he preguntat la legitimitat de la propietat de la terra. El mon és molt gran, i quan arribo a llocs amplis i deshabitats tracto de gaudir de la sensació que tindria en un moment o altre una tribu que després de caminar descobreix aquesta vall o l’amplia cala on desemboca un riu i decideix aposentar-se allà. I adquirir, de facto, la propietat d’aquell territori. Uns terrenys que en quan en trobin de millors abandonaran, o si són masses, mantindran i s’expandiran a nous.

Quan vingui algú amb un garrot més gros els traurà i dirà que a partir d’ara és seu.

I així serà fins que aparegui algú més aguerrit i el faci fora, o se’l vengui. D’aquesta manera fins avui.

I aquest sentit de la propietat, cada cop de llocs més petits, serà la justificació per dir “es meu”, prescindint de si els necessites o en treus profit. I acabaràs “tenint la propietat” d’un lloc inundable, esllavissadís, o en el camí de la lava vora un volcà.

No ens passa pel cap deixar terrenys sense construir, abandonar-los o dedicar-los només al conreu. L’has comprat, i si no veus clar el lloc el vens a un altre que no s’adoni del que compra.

Qui hauria de vetllar per la seguretat de tots, sol tenir interessos en que es construeixi i no és prudent. Anant a un cas molt proper, en el poble on visc. Cada dos o tres estius s’inunda la vall de Can Montells, que poc a poc es va urbanitzant. Qui dóna permís per a construir en un lloc que cada dos o tres segles és totalment cobert per l’aigua? Aquí no es recorda que al principi del segle XVIII la riera va “netejar” tot el que hi havia per davant l’Església? Que les cases del carrer Dr. Ferran han de treure aigua amb bomba dels seus garatges?

Fa molta pena veure ara imatges de la gent perdent-ho tot amb les cases engolides per la lava, perquè estan en el camí d’algun barranc o plana suau que va del volcà a la mar. I ells no en tenen la culpa, però seguirem construint en llocs on en un moment a altra es repetirà la problemàtica.