Cap de setmana reservat

 

Divendres em van posar la vacuna pertinent. Vaig triar divendres per si em passava com a la resta de la família.

Mals de cap, febre, suor... a una li va durar un dia i mig, a l’altra dos dies. Primer res, una mica de mal al braç, i després... I el dolor al braç durant quatre o cinc dies. El cert és que vaig retardar-ho un parell de setmanes, per a no coincidir la vacunació amb la parella, per si algú havia de tenir cura dels altres.

És la nit de diumenge i de moment res, una molèstia al braç i prou. Això ha significat tenir un cap de setmana lliure, sense res planificat. Estava reservat per si no estava en condicions. I això ha estat una anormalitat! Generalment  tinc l’agenda plena, fins el del 18-19 de desembre no hi ha  un cap de setmana buit. Si no és un dinar, és una sortida, un quedar per fer fotos, un cap de setmana llarg per anar amb els amics a una casa rural i fer partides de jocs de taula després d’any i mig sense fer la trobada semestral.

I he tingut temps d’arreglar el jardí amb la Núria, de collir muntanyes de tomàquets i pebrots de l’hort, de llegir un munt de diaris, de revelar unes fotografies que vaig fer a l’estiu i que sempre les urgents han passat davant, de preparar l’entrevista que he de fer dijous en el nou programa “Gent d’aquí” que faré quinzenalment...

També les obligacions, preveure econòmicament el més proper, com sempre el darrer cap de setmana de mes, però tot molt més relaxat.

Això m’ha permès agafar perspectiva i veure que sempre vull fer més coses que les que el temps material permet Constatar que vull fer masses coses i que sovint més que gaudir de les que faig, pots frustrar-te per les que no has fet.

Veure la tragèdia de La Palma, on hi ha qui ho perd tot i que en algun cas ha tingut sols quinze minuts per recollir el que pugui de casa seva, de les coses acumulades durant una vida... fa veure que ens podem rodejar de moltes coses inútils, a les que ens aferrem i que difícilment en volem prescindir. Cada un té la seva història en objectes, escrits, fotografies... I no tot està en un disc dur o en el núvol, que penses que podràs recuperar...

El temps, els compromisos, les coses, tot és molt relatiu, i de sobte, i no cal esperar a la mort, tot pot desaparèixer.