Fa calor, és una obvietat

 

 

Calor i apatia associada

Ja ens podem anar acostumant a aquesta temperatura. Sembla que no és una situació aïllada, i que per diferents motius serà habitual.

Es poden buscar causes, i culpables, però crec que individualment sols es pot pensar com adaptar-se a aquesta nova situació.

Una de les primeres accions és variar horaris. Si la temperatura és agradable a partir de dos quarts de sis, cal posar-se en marxa llavors. Si a les vuit ja és desagradable estar a l’aire lliure... cal fer activitats a cobert. Si un està subjecte a horaris rígids, cal negociar variacions i plantejar-se si té algun sentit viure així: es dimarts i de manera inamovible a les 1o s’ha de fer tal cosa i a les 15 tal altra. Doncs potser reflexionar si estem portant la vida que volem, i proposar-se seriosament deixar de fer desplaçaments absurds i fer feines que solament donen diners però una qualitat de vida baixa.

Moltes persones claudiquen  i estan convençudes de que no hi ha més remei que fer-ho així. No és cert. És probable que guanyant menys i gastant menys arribem a la conclusió de que es pot viure més feliç prescindint de coses que pensem que són imprescindibles, i no ho són.

Cal adaptar-se al que hi ha. Beure aigua, no calen altres coses, no dedicar temps a generar més diners per a coses supèrflues i gaudir de la vida. Ara, no en un futur que potser no arribi.