Quan cada vegada que vas a casa d’un amic sempre li portes un regal, o per Nadal fas tres regals a cada membre de la família, i deixes de fer-ho. Sobta.
No en tenies cap obligació de fer-ho, però el costum sembla que crea llei, i en lloc d’estar agraïts de la deferència rebuda fins ara, hi ha el retret de no continuar rebent, quan potser no hi ha correspondència.
M’expliquen el disgust que va haver-hi en una família nombrosa quan el 6 de gener els feien regals a tothom i una de les germanes petites en feia un d’extra a tots. Un any no en va fer i la mare la va esbroncar. Cap altre dels germans ho havia fet mai.
Estem tan acostumats a tenir coses de franc per Internet, que el dia en què allò mateix ens diuen que és de pagament, que ens enfada.
Hi ha massa coses que donem per suposat que han de ser de franc o ben fetes, perquè és el que toca. Des de fa un temps acostumo a agrair un servei ben fet. Ahir vaig anar al metge. La darrera vegada m’havia sentit maltractat, i hi anava amb recança. Doncs em vaig trobar una persona que em va deixar explicar, i que em va aconsellar, no manar. Quan em vaig acomiadar li vaig donar les gràcies pel tracte, li vaig dir que el normal és explicitar les queixes, i rara vegada la feina ben feta. Em va respondre que era la seva feina, i li vaig recordar que la feina es pot fer per complir, o posant interès, i s’ha d’agrair a qui la fa bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pel teu comentari! Aviat sortirà publicat.