Hi ha frases que em deixen reflexionant. Una molt recent, d’un adult que s’autodefineix com a “jove savi”. I una altra que vaig sentir de molt jove, amb menys de vint i cinc anys. Aquesta la va dir el professor de psicologia: La intel·ligència és la capacitat de resoldre problemes nous, i fisiològicament va creixent fins els trenta anys, després s’estanca i la va substituint l’experiència.
El lligam entre les dues ve donat perquè si un jove ha anat assimilant experiència i treballant situacions noves, pot adquirir aquesta saviesa, combinació d’intel·ligència musculada i tot l’aprenentatge adquirit.
En arribar a aquests trenta anys on ja has de viure del rèdit de l’experiència, hi ha molts individus que s’han acomodat a una vida on per aconseguir les coses no han tingut de fer gaire esforç i no han acumulat la saviesa de l’experiència en resoldre situacions per si sols.
Tota la vida s’aprenen coses, que segons cada un, amplien coneixements previs, amb els que es relacionen, o són coses que desconcerten i no se sap a on col·locar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pel teu comentari! Aviat sortirà publicat.