No hi estic d’acord!

 

 

 

Cada cop que sento un anglicisme, o pitjor, el veig escrit en una botiga, quan hi ha una manera catalana de dir-ho... em sap molt de greu, i segons qui sigui ho comento.

Anem de shopping per dir que vols anar de compres, dirigir-te als amics com a brot, a imitació de com els sud americans i molts àrabs es tracten de hermano, podent dir “germà” si vols dir que et sents amic i molt company del teu interlocutor...

“Cada dia faig running sis quilòmetres, en lloc de dir que vas a córrer... Demà aniré al “nails” que me les arreglin

Quan protesto, rebo els arguments de “no estàs a la moda” “ara es diu així” “la gent jove parla d’aquesta manera” o “és la globalització” També el de “ara es viu en anglès, les xarxes socials ho imposen” i “Molta gent veu sèries en idioma original i adopta la manera de parlar que sent allà”

Es van perdent moltes paraules, substituïdes per un anglicisme o per “genèrics” . Donem “allò”, “acosta’m el trasto”, “el xisme aquell per a cosir papers” Quan allò pot ser les setrilleres, el trasto un descodificador i el xisme de cosir papers una grapadora.

Retrògrad, que no estàs al dia!

I els càrrecs que la gent es posa a les targetes! Només ho entenc si has de donar-la a algun estranger,

I sí, tot això és veritat, però l’únic que veig és que tractant de semblar a la moda, d’estar ja superant el que era moda fa una setmana, abandonem el nostre idioma, i

Estàvem acampats prop d’una població de Sòria i vaig anar a buscar butà a una botiga de les que venen de tot i que tenia fora un rètol posant ”Ultramarinos y coloniales”. El senyor no tenia bombones en aquell moment, i en saber que era a un lloc una mica allunyat, em va donar una targeta seva perquè truqués l’endemà i no fes el viatge en va.

Darrera del seu nom i cognom posava : Sellet store feeding. Vaja, com tants que volen semblar executius al cim de la seva carrera professional.