S’escriu més que no llegim?

 

 

 

S’acosta Sant Jordi, amb múltiples presentacions de llibres, tertúlies radiofòniques o televisives parlant-ne... I quan em pregunten quin llibre et compraràs per Sant Jordi? He de respondre que no en tinc idea.

I és cert, i possiblement sigui cap.

Amb els anys he passat de ser un lector empedreït, d’un o dos llibres per setmana, a tenir-ne acumulats sis o set, alguns començats, altres només fullejats. I analitzant el perquè crec que és la impossibilitat de llegir-ho tot, el temps sembla que s’ha omplert d’obligacions i altres activitats, i el cansament acumulat fa que sovint s’hagi de llegir els paràgraf anteriors per haver perdut el fil.

I la proliferació de títols nous m’aclapara, igual em passa amb les altres aficions que tinc. Jocs de taula... en surten cinc o sis per setmana i els que m’agraden demanen una altra partida, cosa que no passa amb els llibres.

Quan he tornat a llegir un que anys enrere em va agradar... m’he decebut. Perquè els llibres, com les pel·lícules, són també el moment vital en que estàs.

A mi les xarxes socials em prenen poc temps, però me’n prenen i em sorprèn com és de prolífica la producció, i a vegades dubto si qui va creant vídeos, penjant fotos o explicant acudits, dedica més temps a “fer” que no a veure el que fan els demés. Sembla que hi ha una descompensació, entre els molts que no fan res i els que estan obsessionats en mantenir la quantitat de visites.

Com en el tema dels llibres em sento d’un altre mon, que va a una velocitat més lenta.