gestionar la societat o la própia llibertat

 

 

Deu de ser difícil gestionar la societat!

 Les notícies diàries, en general, no són positives.

Les guerres de Palestina, Ucraïna plantegen problemes sense solució justa i satisfactòria per als contendents. No hi ha prou residències per a la gent gran, vivim massa anys per a una societat que ha canviat de model en manera d’habitar. Molta gent viu sola i la casa intergeneracional ha passat a la història. L’habitatge ja no és problema dels grans, els joves tenen difícil accedir a un lloc on viure pel cost econòmic que comporta.

Llegeixo que dos joves, a Sant Celoni, no tenen on viure, han estat desnonats i un d’ells viu ara en un contenidor. 27 i 31 anys.

També m’assabento que mai a Catalunya hi havia hagut tanta superfície de bosc, i que cal talar molts arbres, que generen humitat i xuclen CO2, per a evitar incendis i guanyar terreny per a l’agricultura. A Cardedeu, concretament, he vist uns pins ben saludables amb cartells de que “no em talleu”. Fa un parell d’ants també hi havia arbres magnífics al carrer Marededéu del Pilar amb cartells similars. Ara en el seu lloc hi ha edificis  fins ran de vorera, amb balcons on abans hi havia branques amb fulles. Cal construir tant?

Qui decideix aquestes coses? Les grosses, les guerres, gent que des de oficines maneguen xifres i guanys. Les més petites, l’interès privat dels propietaris de terreny, que també es mouen pels despatxos municipals influint en decisions i qualificacions.

I tots, sense excepció, ens veiem afectats pel que decideixen d’altres. Tenim una mínima capacitat de decisió, la societat és com un remat, que algú manega. Cada individuo té una vida, només d’ell, i que de ben segur és molt interessant, però que molts cops es perd per voler satisfer a la societat, les seves normes, i es descuida que de vida sols en hi ha una i es pot aprofitar de moltes maneres.

La llibertat és una cosa interior, i pot ser més gran o petita, però cada un té la possibilitat i responsabilitat de ser-ne conscient o no.