Quan el meu pare es va jubilar, va deixar de ser una persona activa, a l’oficina era l’apoderat d’una multinacional en qüestió d’insecticides, tenia gent al seu càrrec i era el senyor Navarro. Li agradava portar-se feina a casa, en un mini despatx on tenia una tauleta abatible i el veia feliç allà.
Un cop ja no anava a la Bayer cada dia, va anar-se relacionant menys cada dia i el Sr. Navarro es va convertir en el Roberto, tanca la finestra. Roberto no vagis tant a l’hort que a veure si t’agafarà algo... i, Roberto, anem al metge, i després...veus com estàs molt nerviós, el Doctor t’ha receptat unes pastilles tranquil·litzants.
Deu anys més tard se li va fer una pedra a la melsa, i li
van treure gairebé tota la medicació. La pedra s’havia fet per culpa d’un dels
tranquil·litzants i tot va ser deixar de prendre’ls i tornar a l’activitat, a
voler anar d’excursió, a anar a l’hort cada dia encara que li rondinessin i a
ocupar-se de les seves col·leccions, de segells, d’embolcalls de sucre..., de tenir
xerrades...
Ara sóc jo el que s’ha jubilat. I trobo a faltar l’activitat
desmesurada d’abans, la d’un autònom que ha de treballar si vol cobrar, de ser
molt responsable i no acceptar-me un treball mediocre, de tenir contacte amb
moltíssima gent. Ara em costa implicar-me en coses a les que no vegi un
objectiu clar. Ja no tinc “l’obligació” d’estar al cas de tot, i això m’ha
portat a no interessar-me per a res, a quedar-me més amb els projectes no
complerts, que amb tot el que he fet fins ara, a veure les coses com a passat,
amb un futur que ja no va gaire amb mi. Són altres el que porten el mon, els
qui han de millorar la societat, els qui decideixen i fan que l’escletxa
digital em deixi en un altre lloc i em costi trobar projectes engrescadors on
participar o persones que es puguin afegir als meus.
Res, com costa ubicar-se en un lloc confortable! I tinc la sort, a diferència del meu pare, de tenir una parella molt satisfactòria i que s’esforça en entendre’m, cosa que, sovint, ni jo mateix aconsegueixo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pel teu comentari! Aviat sortirà publicat.