Pàgines

dijous, 7 de març del 2024

Com costa!


 Com costa!

Quan el meu pare es va jubilar, va deixar de ser una persona activa, a l’oficina era l’apoderat d’una multinacional en qüestió d’insecticides, tenia gent al seu càrrec i era el senyor Navarro. Li agradava portar-se feina a casa, en un mini despatx on tenia una tauleta abatible  i el veia feliç allà.

Un cop ja no anava a la Bayer cada dia, va anar-se relacionant menys cada dia i el Sr. Navarro es va convertir en el Roberto, tanca la finestra. Roberto no vagis tant a l’hort que a veure si t’agafarà algo... i, Roberto, anem al metge, i després...veus com estàs molt nerviós, el Doctor t’ha receptat unes pastilles tranquil·litzants.

Deu anys més tard se li va fer una pedra a la melsa, i li van treure gairebé tota la medicació. La pedra s’havia fet per culpa d’un dels tranquil·litzants i tot va ser deixar de prendre’ls i tornar a l’activitat, a voler anar d’excursió, a anar a l’hort cada dia encara que li rondinessin i a ocupar-se de les seves col·leccions, de segells, d’embolcalls de sucre..., de tenir xerrades...

Ara sóc jo el que s’ha jubilat. I trobo a faltar l’activitat desmesurada d’abans, la d’un autònom que ha de treballar si vol cobrar, de ser molt responsable i no acceptar-me un treball mediocre, de tenir contacte amb moltíssima gent. Ara em costa implicar-me en coses a les que no vegi un objectiu clar. Ja no tinc “l’obligació” d’estar al cas de tot, i això m’ha portat a no interessar-me per a res, a quedar-me més amb els projectes no complerts, que amb tot el que he fet fins ara, a veure les coses com a passat, amb un futur que ja no va gaire amb mi. Són altres el que porten el mon, els qui han de millorar la societat, els qui decideixen i fan que l’escletxa digital em deixi en un altre lloc i em costi trobar projectes engrescadors on participar o persones que es puguin afegir als meus.

Res, com costa ubicar-se en un lloc confortable! I tinc la sort, a diferència del meu pare, de tenir una parella molt satisfactòria i que s’esforça en entendre’m, cosa que, sovint, ni jo mateix aconsegueixo.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies pel teu comentari! Aviat sortirà publicat.