Desaparició

 

 

 

Sap molt de greu veure que no hem pogut aguantar el web de El NAS de Cardedeu. I comprovar que El NAS ha deixat de sortir i hi ha gent que pregunta que perquè no el seguim, que els agradava...

Coi! Perquè els hi resultava gratis!.

Mai vàrem rebre un recolzament potent, agraïts als anunciants, que posant el seu gra de sorra permetien que el periòdic sortís i nosaltres cobréssim, de veritat, com un caixer de supermercat. Però amb la satisfacció personal de fer una feina que agrada, de poder explicar el que passa, de fer-se uns llocs de feina en lloc d’anar queixant-se de que “Ningú em dona feina”. Quan algú em diu això la meva resposta és sempre la mateixa: Fes-te tu el lloc de treball.

És un tema sobre el que podria estar parlant molta estona.

L’inici de l’escrit ve perquè ahir estava preparant l’entrevista que faré per al “Gent d’aquí”. Les preparo a consciència, sempre, i buscant informació sobre la persona vaig veure que tenia molts escrits on feia referència a coses que havien sortit en El NAS de Cardedeu, amb l’enllaç que hi duia.

Enllaços que no porten enlloc. Quin greu!

Quan va acabar el contracte per a mantenir el web viu... no teníem la capacitat econòmica per a seguir pagant altruísticament. El NAS va tenir molt d’altruista, gairebé tot ho fèiem sense cobrar, cedíem fotos, temps... això ens semblava que ens donava independència, poder ser objectius, al no deure res a ningú.

Segurament no m’agrada fer aquest escrit en to de queixa, però és el que sento quan veig que algú confia en que ha posat enllaços a un lloc on hi ha referències a coses que li són importants.

A altres coses. I lliçó apresa, molta de la gent que ens rodejava ha desaparegut, i ja no els som útils.