Hi ha sempre examen de recuperació?

 

 

La vida a vegades dóna segones oportunitats, però sols a vegades. Generalment si no puges al tren quan està aturat davant teu, se’n va. I rara vegada està en via única, on no hi ha dubte: és aquest. Hi ha estacions com la de Sants, a Barcelona, o Atocha, a Madrid, on hi ha moltes vies i andanes i si es va amb presses es difícil escollir l’adequada.

I es pot pensar que es pot agafar el següent, però no arribaras a la mateixa hora, ni tindràs els mateixos companys de viatge.

Al llarg de la vida, que és un camí, hi ha nombroses cruïlles, algunes evidents, on hem de prendre decisió concreta de per on es continua, i altres on el camí fàcil i ample deixa desapercebuts corriols, que potser son més interessants.

No sempre es pot recular, en adonar-se’n, i el tros fet de més passa factura, encara que es pot seguir guanyant amb el canvi.

Quan ets estudiant, amb diferents noms, hi ha examen de recuperació. Quan jo estudiava, si suspenies al juny hi havia l’oportunitat de setembre. Ara crec que ja no es fa. Si anava bé seguies avançant, amb els mateixos companys. Si et retardaves un curs, el fracàs et canviava moltíssimes coses, a vegades per a bé. Però la reiteració en no assolir objectius et podia marginar, descarrilar, i tornar a la via sempre es complicat, i requereix ajuts i complicitats.

En la vida cal mesurar els objectius que tria cada un. Es pot anar transitant pel camí ample, amb poques decisions, i per tant pocs fracassos si no es vol veure que anar pel camí ample, gris, no deixa de ser un fracàs. O anar ficant-se per bardisses, descobrint coses i convertint la vida en una aventura, on si a sobre trobes la companyia adequada pots sentir cada dia que estàs viu.

I aquí si que hi ha examen de recuperació. Són moltes les persones que un dia o altre cauen del cavall, com Sant Pau, i s’adonen que hi ha la possibilitat de prendre les regnes de la pròpia vida i triar plenament el camí.

Tot és qüestió d’escollir camins en lloc de deixar-se arrossegar comen un riu.