Societat de col·locació

 

 

                                                                            Opacitat

Càrrecs de tota mena, alguns amb responsabilitat, d’altres només de fer veure que treballes i alguns on ni tant sols has d’anar a treballar, com a molt assistir a alguna inauguració de poca importància pel partit.

Això sembla és la finalitat principal d’un partit controlat per un nucli dur que ha aconseguit, negociant, el seu objectiu: col·locar amb sou públic al màxim nombre de membres, amb la complicitat de qui sigui, prescindint de si els seus votants se n’adonen o no.

Aquesta situació té contents, i dependents, a molts membres i permet accelerar, ralentitzar i marcar l’esdevenir polític, a conveniència del partit, no del seu programa. Perquè la finalitat no és el bé comú, sinó la pervivència del partit, en la major part d’àrees de poder possible.

ERC és aquest ser amb tentacles que, si no ho ha fet, ho sembla, ha pactat amb el poder real espanyol, que la independència no arribarà si se li permet tenir l’hegemonia en el sistema polític català. Puigdemont, Torras, ara Borràs, fa poc Turull, són els enemics a batre. Ja se’ls ha pres la Generalitat, ja s’ha refredat l’ambient. Status quo, aquest és el pacte amb els poders, i s’aprova donar diners a les elèctriques, en lloc de tractar de nacionalitzar-les, com hauria de fer un partit d’esquerres. S’aprova lliurar el control del servei meteorològic a l’Estat, així com els bombers, que en el 2017 es van significar per la independència i enfrontar als mercenaris que Espanya va enviar per donar un escarment.

A cada “negociació” es perd alguna cosa a Catalunya, i es vota a favor del que demana l’Estat, i si el vot no és estrictament necessari es pot dissimular abstenint-se.

Ara el Molt Honorable Pere Aragonés ha dit que no anirà a la manifestació anual del 11 de setembre. Por a una xiulada? De veritat creu que és una manifestació contra parits independentistes catalans?

Al principi causa perplexitat i repassar l’hemeroteca. Escoltar ara a Junqueras, Tardà, Rufiàn... diuen unes coses que voreja el cinisme, però que deixen ben clar quina és la finalitat del partit. No és la independència, és perpetuar-se en el poder d’una autonomia