Nova oportunitat de tornar a començar
Per a molts, jo entre ells, l’any té dos inicia. Un de real, al setembre, quan comences coses noves, tornes de vacances i et sembla que pots planificar coses.
Un altre, l’oficial, pel gener. També tornes de vacances, o acabes una etapa, en el meu cas la botiga teòricament ha demanant molt d’esforç, però sembla obligat replantejar-te l’any numèric que s’ha acabat, i veure que el planificat al setembre s’ha de retocar. Les coses no són com havies previst, millor o pitjor, però les circumstàncies que no pots controlar han fet de les seves.
Ara és setembre. He tornat d’un viatja molt llarg, on sempre aprens moltes coses, tens temps de llegir i estones per pensar. I aquí està el quid de la qüestió: estona per pensar, sense les interferències del dia a dia, que si no fas cas al mòbil, desapareixen.
Propòsits: no deixar-se atrapar per la immediatesa, per deixar de fer una cosa perquè una altre que ens sembla urgent fa que ens trobem fent dues, o tres coses a la vegada. I triar quina cosa vaig a fer. Aquella, no deixant procrastinar -se amb la que ens ve més de gust, deixant les importants per a després.
Analitzant els meus errors veig que molt sovint hi ha coses que no surten bé perquè no hi dedico l’energia (temps, diners) necessària, perquè la reparteixo en varis temes sense concentrar-se en un.
I per a concentrar-se cal anar tancant fronts, centrar-se i deixar de tenir una dispersió mental de la que sovint no som conscients.
Així que... De Bàbia a Pernambuco no és de les coses que arracono.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pel teu comentari! Aviat sortirà publicat.