El comptable més inútil ho sap

                 Aquesta és l'empatia amb el poble de qui pren decisions i legisla

  

 

El comptable més inútil ho sap, i els polítics també.

D’un pressupost es poden fer modificacions de crèdit, si hi ha voluntat. I dir que la partida de pensions s’ha d’alimentar, només, d’una part de les cotitzacions és tenir poques ganes de resoldre el problema.

Qui no ha de patir per la seva jubilació, perquè té patrimoni, viu de rendes, ha pogut i volgut, fer un Pla privat o Fons de Pensions o ha cobrat uns sous tant alts que ha pogut fer previsió per gaudir d’un coixí, és qui ara ha de decidir políticament com es pagaran, i les quanties, les pensions dels jubilats presents i futurs.

Entestar-se en que és una partida independent del total que gestiona l’Estat, i que el treballadors actuals són els qui l’han d’omplir és tenir mala fe. El PP no va tenir cap mania en agafar diners d’aquest fons, per evitar el rescat de l’Estat espanyol per part d’Europa. Aquest diners que es van treure no s’han tornat, i aquesta partida ha quedat coixa.

La solució que proposa el Sr. Ministre és que els treballadors actuals, durant deu anys, la tornin a omplir. En hi ha una altre Sr. Ministre: que les cotitzacions actuals vagin al Pressupost General de l’Estat, com ho fan l’IVA, IRPF i d’altres impostos i dels Pressupostos Generals es paguin les pensions, com es paguen els demés serveis, que no s’autofinancen.

És una cosa senzilla, però qui ja té privilegis, i és qui l’ha de canviar, no té cap interès en fer-ho, i demana un esforç als demés.