Maltracte

 

 

 

Avui he escoltat per la ràdio que un 25% dels majors de 65 anys pateixen una escletxa digital intensa, que impossibilita accedir a moltes de les activitats de la vida habitual: consultar quan ha d’anar al metge, fer una transferència bancària i fins i tot accedir als seus diners, assistir a un espectacle teatral o un concert, sovint és impossible si no es compren les entrades per Internet.

El percentatge augmenta si renuncien a demanar ajut a fills o nets, per resoldre entrebancs per rebre o enviat un correu o respondre a un requeriment de qualsevol administració.

La deshumanització que comporta eliminar la presencialitat i rebre males cares quan a la finestreta exposes un problema i et diuen que ho facis pel caixer automàtic o que et baixis el QR que hi ha a la porta, fa sentir impotència i ràbia. La mateixa que quan un servei comercial et facilita un telèfon i una màquina et respon que facis la gestió que vols per la pàgina web.

I he anat al banc, a ingressar uns diners en metàl·lic i protestar, vaja, millor dit preguntar, sobre un rebut que m’han cobrat pels serveis d’assessoria jurídica del banc, cosa que no he demanat ni tinc cap interès en fer servir.

Resposta. Si vull ingressar diners, fins i tot hi ha alguna moneda, ho faci pel caixer, o fins les 11 del matí, i sobre el rebut... pel tipus de compte que tinc m’han “ofert” aquest servei, que he de pagar de manera obligatòria sinó ingresso mensualment 3000 euros en aquell compte.

Em cau bé la noia que m’ho deia, però això no ha evitat que digui, al menys, que si no tens diners te’ls foten i que em sento molt maltractat per la banca, que m’obliguen a pagar i cobrar mitjançant un compte, tenen els meus diners per deixar-li a un altre desgraciat i ens cobren als dos per el “servei”.

Tinc clar que jo sol no ho puc solucionar, però sé com s’hauria de fer: nacionalització i fora els càrrecs que cobren en un mes tant com jo en dos anys de treballar. I a sobre, si el negoci els baixa, l’Estat els compensa amb els calers que ens ha “fotut” per una altra banda, que ens pren amb l’excusa que són per mantenir els serveis públics.