Trenca-rutines

 

 

 

Els dies no feiners entre setmana mai m’han acabat d’agradar. Tenen el puntet de poder sortir amb la família o amics, que tots estan contents, i això s’encomana. Però per a un autònom, que no cobra sinó treballa, que el que no faci ell no l’hi farà un altre, un festiu entre setmana trenca la planificació feta , no sols d’aquell dia, sinó de tot ala setmana, perquè el que no es va fer aquell dia s’ha de repartir entre els demés de la setmana.

Dit això, el pont del 12 d’octubre ha estat bé. Amb la mentalitat de que no es treballa he pogut llegir articles que s’acumulaven, visitat una població curiosa, Figuerola d’Orcau i buscar, i trobar, bolets. Lluny del massificat Berguedà o Ripollès pots aturar-te on veus arbrat adequat i omplir un cistell, i fer-ho en una altre pineda amb boix i omplir-ne tres més. I així.

Arribar a casa sense presses, era un cap de setmana llarg, netejar la collita i regalar als familiars.

Aquests oasis de felicitat que un es pot trobar d’en tant en tant, i compartir amb la parella i més tard amb els fills justifiquen viure. La vida normal s’encarrega d’anar posant obstacles, i tot depèn de l’actitud amb que un se’ls entomi. Les noticies que arriben del mon fan que apreciem molt el que tenim. La pobre gent que ho perd tot amb el volcà de Cumbre Vieja, els immigrants que arriben a les Balears, el desencís dels qui vam creure que la independència estava a tocar i confiàvem en que els polítics farien cas als qui teòricament representen... Tot això fa valorar més el que tenim en el dia a dia. Ric és el que té el suficient.

Eh! I el 12 d'octubre res a celebrar! Sembla mentira que hi hagi qui en lloc de demanar perdó es vanti d'haver gairebé exterminat a unes nacions.