El carrer Sant Josep Oriol, de Cardedeu

 

 

 

L’Ajuntament de Cardedeu pateix un malaltís odi al cotxe. I capficat en la seva exterminació en nom de pacificar la vila està aconseguint la pau del cementiris.

Sense cap mena d’empatia envers els veïns, que han de poder aparcar el seu vehicle prop de casa, ni dels comerciants, que necessiten que els clients puguin accedir als seus locals, van eliminant places d’aparcament.

Van ampliar la zona vermella, problema per als veïns, que no poden estar, ni que sigui per necessitat, un dia sencer a casa,. Després van eliminar aquestes zones d’aparcament regulat, per peatonalitzar carrers, per fer carrils bici, i uns absurds, encara més, carrils per a vianants, pintats de groc

Són vora de dos-cents llocs d’aparcament perduts en poc més de dos anys.

Una de les darreres empescades és treure tots els aparcaments del carrer Sant Josep Oriol per fer un “carrer bici”, on les bicicletes puguin anar en els dos sentits de la marxa i els  vehicles motoritzats els hagin de cedir el pas arraconant-se a on abans aparcaven els veïns.

I no sols els veïns, al anar creixent la zona vermella molta gent que va al centre aparca per allà. I als que viuen a Sant Josep Oriol... que es fotin, que vagin en bicicleta.

Aquesta manca d’empatia per a la gent, que la malaltia de “treure ferralla” té com a efecte colateral, ha anat a tocar a un dels carrers on els seus veïns, que viuen en cases antigues, sempre han demostrar que estimen el seu carrer. Sant Josep Oriol, Cervantes, Verdaguer... tenen els escocells curosament ben tractats. Amb plantes, amb alguns espais amb mosaics, prescindint de la manca de cura generalitzada en gairebé tota la vila, ho mantenen ells mateixos.

No tenen associacions de veïns constituïdes, però molts d’aquests carrers, el del Pi a Poble Sec també, fan veïnatge i algun sopar a la fresca. Potser el més conegut és l’esmorzar del carrer Cervantes per la Festa Major, quan acaben les Matinades.

El parer, la tranquil·litat de tota a questa gent, importa poc a un Ajuntament que sols pensa en bicicletes, que està molt bé que siguin un medi de transport per a alguns, però no obligatori per a tots.