Apartar a Puigdemont de la Presidència va tenir, i té, còmplices

 

 

 

 

Camins que barren la independència

 

Acabo de llegir la llarga piulada que Lluís Llach ha escrit per parlar de la dificultat de fer Govern.

En Lluís té infinitament més audiència que jo, i afortunadament diu fil per randa el que jo penso sobre la situació actual, que ve d’un passat ja llunyà.

ERC no és un partit independentista, potser les seves bases sí, però els de dalt, els visibles, no ho són.

L’objectiu d’ERC dels darrers anys està a punt d’aconseguir-se. Tenir la Presidència de la Generalitat. La vella pugna CiU ERC per a ser el partit hegemònic a Catalunya ha portat a situacions fratricides que han fet perdre moltíssimes coses a Catalunya. I el còmplice necessari per a tots els mals ha estat el PSOE, o PSC, sucursal obedient d’un partit que alternant-se amb el PP defensa a la “casta” espanyola, la que s’amaga darrera la “Unidad de España” per mantenir els seus privilegis..

Aznar, des del seu FAES, ho ha aconseguit: els catalans mai seran independents perquè es barallaran entre ells. Ho va dir vàries vegades a partir del 2005

Quan Rajoy, PP, va eliminar la Generalitat efectiva, va fer fora a Puigdemont i fulminar al Govern, ho va fer amb la complicitat necessària del PSOE. Després ja ha estat tot controlat. Eleccions que torna a guanyar Puigdemont, descol·locant a una ERC que havia fet càlculs de que per fi ho tenia, i es dóna una victòria moral a Arrimadas, el partit que fa el paper del PP a Catalunya.

No els agraden Sánchez, Turull... i admeten que sigui un desconegut Torra qui estigui al capdavant. Aquest Molt Honorable demostra no ser un servent espanyol, i planta cara a l’Estat. No sols amb el tema de la pancarta, la seva actuació davant la pandèmia és ridiculitzada, però després copiada per tots. ERC torna a fer càlculs i el deixa caure. La seva posició és necessària per a apartar-lo i convocar eleccions. El President del Parlament, Torrent, té una por raonable d’anar a la presó, com la seva antecessora Forcadell, i en lloc de plegar i deixar el lloc a algú més valent, no defensa Torra i s’arriba a les desitjades eleccions.

Les picabaralles i protagonismes dins l’independentisme fan aparèixer candidatures com el PDECAT o el grup de la Pascal, que fan llençar molts vots. ERC queda per davant de JxC, ja té el que vol. Però cal rematar la feina, eliminar a Puigdemont. Saben que JxC, l’independentisme que representa , no són sols les restes de CiU, vol a l’últim president legítim, que no legal. Tardà, Rufián, des de Madrid, col·laboren amb el PSOE en moltes coses, pressupostos, la mateixa investidura de Pedro Sànchez... a canvi de res. O no, perquè la taula de diàleg és una presa de pel per als independentistes, però no per a ERC, que acarona el que vol: presidir la Generalitat.

Ara no s’arriba a un pacte de Govern perquè ERC no accepta que el Consell per la República, liderat per Puigdemont, amb més de 90.000 afiliats i composat per una transversalitat d’independentistes, on ERC també està representada abastament, piloti el camí cap a la independència. Aquest passa per una confrontació intel·ligent i la repercussió que el Consell té a Europa. ERC està demostrant que no treballa per a l’independentisme, sinó per a copar càrrecs. L’enemistat Junqueras Puigdemont està portant a que el partidisme passi molt per davant de la independència.