Coses que ajuden a ordenar la vida

 

Coses que ajuden a ordenar la vida

I que depenen de cadascú

 

 

Diàriament, al llevar-se, es fan moltes coses rutinàriament, fins trobar-se vestit, esmorzat i a punt per... I aquí hi ha moltes coses que demanen una priorització: el que es vol fer, el que cal fer, el que s’espera que fem... i la presa de decisions pot crear angoixa, que augmenta si hi ha imprevistos, interferències que interrompen i coses que no depenen de nosaltres. Una situació que genera estrès.

En la mesura que han estat altres els qui han decidit per nosaltres, que ens donen un horari, raonable o no, són menys les decisions a prendre. Si ets autònom, o jubilat, que decideixes tu el que creus més convenient, l’estrès pot augmentar, però a canvi ets l’amo del teu temps i activitats. Quan més clares tinguis les coses més fàcil resultarà tot.

Hi ha qui ordena i repassa l’agenda en la dutxa inicial, ja és un gran què, i hi ha un exercici que ajuda molt. En el primer moment en que estàs sol agafes un paper i escrius, el primer que et vingui al cap, desordenadament, i millor a mà. En deu minuts t’has despatxat a gust si estàs en situació d’enuig, pots tenir una idea brillant i desenvolupar-la una mica, i reflexiones, en el fons poses ordre a coses que has de fer.

Aquest paper no té perquè tenir cap transcendència, directament estripat un cop ha fet la seva funció. Ja es pot començar el dia. Aquest suggeriment no és apte per a mandrosos ni indisciplinats.

Després de dinar hi ha un altre moment crític. La somnolència que provoca la digestió, s’hagi menjat i begut molt o poc. Moltes persones fan migdiada, és una manera. Una altre és passejar, sense mòbil ni rumb, durant vint minuts. La digestió es fa millor de peu dret i el cap té una altre oportunitat de fer un descans i preparar-se per al que es farà per la tarda.

I una tercera pràctica és regalar-se una tarda, o un matí, setmanal. Saber que els dijous tarda, per exemple, no acceptes cites de feina i fas una activitat que t’agrada. Pot ser creativa, de quedar amb algú, de fer esport, jugar a l’ordinador, anar a veure una exposició... El que sigui, però que et permeti estar il·lusionat durant la setmana i amb permís propi per a no culpabilitzar-se de fer una cosa que ens agrada en lloc d’obligacions. Totes elles ineludibles, però que no ens permeten viure lliurement. Un cop a la setmana ens hem donat aquest privilegi com a persones.

No a tot-hom li serveix, al principi apareix la sensació de que hauríem d’estar fent una altra cosa, de les moltes que hem de fer, però acostumar-se a escriure una mica a primera hora del matí, caminar sense ingerències del mòbil per poder pair el dinar, i tenir la il·lusió setmanal, que no ens deixem arrabassar sota cap concepte, milloren el dia a dia.