Ordenant fotografies, concretament de Praga, m'he topat amb les fetes a la Catedral. Això després de veure les fetes de camí cap allà, amb un denominador comú amb les de qualsevol itinerari per Europa o l'Orient Proper.
Praga no escapa al que el mon monoteista ha fet durant segles. Dedicar els esforços constructius més grans a fer castells, palaus i esglésies.
Per Europa, Àsia i gran part d’Amèrica i Àfrica, totes les poblacions tenen l’edifici més gran dedicat a la religió. Només he vist a poblats africans que dediquin el seu esforç més gran a fer “la casa de la paraula”, un lloc on la gent es pot reunir, a petar la xerrada o a dirimir els assumptes més seriosos a modo d’assemblea.
Només hi ha un altre grup d'edificacions mastodòntiques, les funeràries. Egipte te les més conegudes, però dubto que a Barcelona hi hagi algun conjunt més gran que el cementiri de Montjuïc.
Potser que penséssim més en viure el millor possible, còmodes i amb justícia, en el temps en que ens ha tocat estar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Gràcies pel teu comentari! Aviat sortirà publicat.