Gestionar el que tens

 

 

Una de les persones que m’inspira, Àngel Alegre, m’ha recordat una paràbola bíblica. No soc molt amant de les coses bíbliques, però de tot arreu s’aprèn.

“Un home se'n va anar de viatge, i abans de marxar li va donar als seus servents part dels seus diners perquè en fessin bon ús durant la seva absència. A un servent li donà cinc talents (la moneda d'aquella època), a un altre dos talents, i a un altre un talent. Uns anys després, l'home va tornar i va cridar els seus servents perquè rendissin comptes. El que havia rebut cinc talents dugué cinc dient: "Senyor, em vas donar cinc talents; vaig negociar amb ells i vaig guanyar cinc més. Així que aquí tens els cinc talents que em vas donar i altres cinc que he produït" Al que el senyor va respondre: "Ets un servent bo. Ja que has demostrat ser fidel en el poc, vaig a posar-te a el front de molt." El que havia rebut dos talents li va presentar dos dient: "Senyor, em vas donar dos talents, vaig negociar amb ells i vaig guanyar dos més. Així que aquí tens els dos talents que em vas donar i dos més que he guanyat per a tu." Al que el senyor va respondre: "Bé, servent bo! Ja que has demostrat ser fidel en el poc, vaig a posar-te a el front de molt." Finalment, el qual només va rebre un talent, es va presentar sense cap més dient: "Senyor, sé que ets un home dur i exigent. Em va fer por perdre el que em vas donar, així que vaig anar a amagar sota terra el teu talent. Aquí tens el que és teu. " Al que el senyor va respondre: "Servent dolent i gandul! ¡Preneu-li el talent i doneu-lo al qui té deu!”

D’això extrec que no val lamentar-se en que inicialment tenim pocs recursos. Ens hem d’esforçar i treure el màxim rendiment al que ens dóna la vida, sigui poc o molt.

I acabo dient: Hem de tenir més d’un mestre, de cada un aprendrem coses diferents, i de la comparació podrem saber, també, el que no hem de fer.