Activitats que es deixen de fer
Hi ha moments en què cal fer un pas al costat. Ve tal quantitat de coses, que passen a gran velocitat, que no es poden entomar i hi ha de posar-se de perfil i el més lluny del centre per a no ser atropellat.
La vida no s’atura encara que et vulguis mantenir al marge del que passa pel mon, al teu voltant. Cal posar perspectiva i distingir entre el que és important, el que és urgent, el que és imprescindible... i deixar de costat el que pugui resultar superflu, o senzillament no hi hagi temps material per assumir-ho tot.
Costa molt llençar, abandonar coses per les quals has lluitat i en un moment determinat vas considerar importants. I el que s’havia començat amb il·lusió, que no ha avançat com calia, deixa de fer-se per gust, es converteix en una cosa pendent i acaba com una nosa.
Un exemple pràctic ha estat la nostra biblioteca. Gairebé un miler de llibres, classificats, ocupant metres i metres lineals, en alguns casos disposats en doble filera. La majoria llegits, o com a mínim fullejats amb ganes quan han entrat a casa. I ara, plens de pols, els fills, i no diguem nets, sense fer-ne cap cas. Alguns dels llibres venen de la biblioteca dels pares, grocs, alguns no llegits. I els que són guies de museus, o de viatges... es poden consultar fàcilment per Internet. Fins i tot es poden fer viatges virtuals. Les enciclopèdies, obsoletes, els diccionaris i traductors... substituïts per pantalles.
Els hem intentat regalar, a particulars, a entitats... i amb l’esperança que es poguessin aprofitar, gairebé quatre-cents han anat a la deixalleria, on els han fet llençar al contenidor de paper i cartó, que els ha anat premsant...
Costa. Ara han estat els llibres, també quantitat d’objectes que es van adquirir en viatges, quan en aquell moment tenien sentit. I col·leccions inacabables, de sobres de sucre, de postals, de pins, d’imants... Aquesta darrera la conservem, esperant tenir un lloc on exposar-la, ja que no caben en dues neveres.
Moment de canvis i de buidar la motxilla, que mantenir-la com fa anys la fa cada cop més pesada.
