Una broma entre amics m'ha fet reflexionar, encara més, sobre la IA.En les trobades amb els companys aficionats als jocs de taula, sovint fem fotografies de les partides, o per recordar com va quedar per a continuar, o senzillament pel gust de veure com van passant els anys, seguim jugant i ho passem bé. Recentment, m'han retornat dues de les fotografies, en una estàvem jugant a un joc d'època antiga, Rodas, un port on van vaixells egipcis a deixar mercaderies, en l'altra al joc Heat, de curses de cotxes.En la primera em veig vestit amb una túnica, com també els meus companys, en el moment de fer la jugada final, amb la ciutat de Rodas al fons. En la segona estem fent la partida en un circuit, rodejat de bòlids i pilots. El vestuari em sorprèn per la versemblança. És que la roba queda ben posada! I aquí ha estat una cosa lúdica, inofensiva. Però em demostra que em poden ensenyar fotografies de gent a llocs on no han estat mai, amb persones amb qui no han coincidit. Per tant, tot s'ha de posar en dubte. I en moltíssims casos no es poden consultar fonts per a corroborar-ho. Per molta gent el que surt en els periòdics, escolta per la ràdio o veu per la tele té valor. El que troben a tiktok o xarxes ja és més dubtós, però arribem a un punt que, el que no veus personalment, o escoltes, pot estar manipulat. Qualsevol fotografia o escrit que va per les xarxes, automàticament és de domini públic i ja no saps com pot acabar. Això em condueix a empetitir el món, a no acceptar tot el que diuen que passa i a una desinformació total, disfressada d'estar al corrent del que passa pel planeta.

