Sobre campings

 

  

 

 

Fa uns mesos apareixen sovint articles sobre càmping, generalment acompanyats d'entrevistes a propietaris de càmpings o de cadenes de llocs d'acampada.
El càmping planteja una manera econòmica la tria entre anar de bungallow, amb autocaravana, rulot, o tenda. I promou una filosofia de com passar les vacances, amb un espai privat i molt de compartit. Una manera que ara es vol sostraure als autòctons i facilitar al turisme forani, que té més diners.
Els qui promouen aquests articles, afirmen que l'Administració no els dona facilitats per a fer els seus establiments més grans o fer-ne de nous en terrenys on ara no està permès. I creuen que sols el 12% dels càmpings estan en bones condicions i modernitzats, que l'altre 88% són càmpings petits, gestionats sovint per una persona o família que viu en el mateix terreny. Cal professionalitzar l'activitat, diuen.
La realitat és que aquests que s'han "professionalitzat" han canviat de nom, ara ofereixen ressorts, han eliminat les estades de llarga durada, ofereixen més serveis i activitats i han pujat preus. El client que cerquen és el jubilat europeu, que permet desestacionalitzar l'activitat, i no limitar-se a les èpoques de vacances.La cultura d'anar de càmping, afortunadament sembla que en queden un 88%, està molt arrelada a Catalunya. Hi ha famílies que repeteixen , han fet veïnatge, tenen parcel·les que lloguen any rere any i que han omplert de plantes, són petits jardins. Les criatures poden socialitzar i els adults també, amb partides de cartes, àpats compartits... i els viatgers que comparteixen uns dies d'estada, fàcilment s'integren És una cultura de gent que passa les vacances amb uns interessos en comú. Els de platja d'una manera i els de muntanya d'una altra.
Queda lluny, molt lluny, l'època que anava un grup amb motxilla, feia una travessa i allà on queia la nit es paraven les tendes. Fins i tot es feia foc de camp, totes les escombraries es recollien i el lloc quedava com s'havia trobat. A poc a poc, l'aparició dels cotxes ha generalitzat que la gent surti a la natura i s'hagi regulat tot això, i els càmpings han tingut un paper en poder estar a l'aire lliure, de manera organitzada, amb els serveis necessaris.

I del tracte directe amb el propietari del terreny, que et deixa passar la nit en la seva propietat s'ha arribat al càmping actual. Aquesta manera que ara es vol promoure, amb cerca d'inversors que hi trobin rendibilitat, amb espectacles, activitats organitzades i música ambient han fet, gairebé, la sensació d'estar lluny de la natura. Amb un efecte col·lateral: l'encariment de pernoctar.
Desgraciadament, els qui fem servir constantment càmpings, podem comprovar que els de la Catalunya que està a Espanya, són, en general, molt més cars que els que, sense moure's de Catalunya, sols travessant la línia administrativa amb França, poden estar un 40% més barats. Diferència de preu similar als que s'ubiquen a Castella o Andalusia. I amb Galícia la diferència és menor, però tampoc tenen els preus catalans, que tornem a trobar a Itàlia, Croàcia o Alemanya. Els països escandinaus tornen a tenir uns preus com a França, i uns serveis i facilitats que mostren el respecte a la natura i als que volen gaudir d'ella. Sembla que venen mals temps per al campisme a casa nostre, i l'afany de fer diners a costa del turisme està fent un camí paral·lel al de l'habitatge, car i de preus que expulsen als "indígenes".