El dia a dia

 

Diàriament rebem tanta informació, que crec que no tenim capacitat de processar-la, i la major part de les coses ens passen desapercebudes.
Poques oportunitats tenim de pensar i reflexionar sense interferències. Solen ser moments puntuals, una estona de caminar sol, d'anar conduint una estona llarga sense ràdio... Però un sorollet al mòbil, directament una trucada poden tallar el fil que estiguéssim construint.
Només avui, llegint el periòdic he trobat quatre temes que m'han fet pensar, i deixo a part converses amb la família, els correus rebuts, que la gossa s'ha anat a fer un tomb massa llarg i l'he d'anar a buscar, que hem trobat dues paneroles per casa i he acabat posant paranys abans que la cosa no sigui greu, per l'època... Interrupcions.

Hi ha una carta al Director, al 9NOU, que signa Xavier Martí Solà, de La Garriga "Som imbècils?"
On fa un repàs als conflictes internacionals des de 1962, Cuba i els míssils, fins ara, amb uns líders que van de pistolers deixant morts i destrucció per arreu. Les Torres Bessones, la guerra dels Balcans, el govern islàmic que treu al Sha de Pèrsia, les crisis econòmiques globals... Sí, el conjunt de la humanitat sembla ser imbècil.

El conflicte dels ensenyants amb el Departament, que no té cura dels mestres. Molts es neguen a fer, de manera altruista, les colònies escolars.
No s'arreglen les coses amb vagues, crec. Però quines opcions útils hi ha? La professió de mestre hauria d'estar molt més blindada, tot el sistema falla. Qui no s'hi troba simplifica dient que volen millors sous i ja tenen prou vacances. Fals. Els sous han de ser superiors, i també se'ls ha de dotar de dels medis per a fer la seva feina, i exigir-los més, així com dotar-los d'autoritat. Davant dels alumnes i dels pares. Els joves, torno a dir crec, han d'anar a l'escola i l'institut a aprendre, han de venir educats de casa. I les ràtios han de ser molt, però molt, més baixes, de màxim 15 alumnes, i si n'hi ha amb necessitats especials, ha d'haver-hi reforç, no un parell d'hores a la setmana, sempre.
Això vol dir molt més professionals, més diners, molts més diners. I exigir qualitat, no crec que els llocs de feina vitalicis siguin la millor idea, ni en l'Ensenyament ni en res. O es fa bé la feina o hi ha merescut un sou. Per tant, no hi veig solució. Ha de ser voluntat política.

S'ha presentat, a Cardedeu, el llibre de contes "La plaça dels contes"
Ja fa uns anys que es llegeixen, reciten, contes a una placeta del barri antic. Una iniciativa privada que, iniciada per Alícia Molina, ha anat convertint-se en col·lectiva i on l'Ajuntament ha anat donant suport. Els darrers mesos una campanya de micra mecenatge ha aconseguit els diners per a que l'Alícia amb el text, i la Pilar Ors amb els dibuixos hagin pogut donar forma física a aquesta història, on l'erudit local Ricard Ginjaume ha posat l'assessorament perquè l'evolució d'aquest espai físic, la plaça permeti convertir-se amb una aventura amb diversos protagonistes.
Hi ha gent que fa coses!

Sant Jordi.
El mateix 9NOU té dotzenes de pàgines recomanant llibres nous. D'autors consagrats, de novells, preferència per als locals, de tots temes... Es vendran molts llibres, quan se'n llegiran? El llibre i la rosa, tradició de la diada de Sant Jordi, encara que hi hagi individus com en Mendoza, que s'entestin espatllar aquesta tradició catalana i convertir-la en un simple dia de vendre llibres.
Amb els llibres passa el mateix que amb els articles, aquesta mateixa columna meva, o entrades a les xarxes socials. Sembla que hi hagi més escriptors que lectors, i tots ens mirem el melic.

El dibuix que il·lustra aquesta columna, el vaig fer jo, ara fa cinc anys, quan vaig fer un llibre, d'edició limitadíssima, amb text de la meva filla Marta i dibuixos meus, per regalar a la neta, a la Irati.