Som persones!

 En defensa de Joan García

 

 

En primer lloc dir que soc de l’Espanyol, des dels 11 anys, passo de 70.

Em fa mal veure com dins l’àmbit periquito hi ha tantes persones que insulten al fins ara porter blanc-i-blau. Per aquests individus Joan ha passat de ser un porter admirat, un jove de casa que ha triomfat esportivament, i que ha estat clau per a mantenir la categoria, a ser un traïdor, mercenari, que s’ha passat a l’enemic.

Però a veure! El Barça és un enemic? No es pot veure als altres equips, inclòs el Barcelona, com a rivals en lloc d’enemics? Els futbolistes no són persones? Homes o dones que han fet de la seva afició una professió? No han de viure?

Joan ha tingut la sort de poder destacar com a jugador, i l’hi ha ofert un augment molt gran de sou, la possibilitat de jugar disputant copes d’Europa en lloc de mantenir la permanència, i el més important: sense moure’s de lloc, de tenir de separar la família, de perdre amics... i si ho fa amb cap, assegurar-se el futur seu i de la família.

M’hauria agradat que seguís de porter a Cornellà, la seva seguretat, el fer-se gran quan ve un davanter, el gest d’agafar la pilota, estirar-se a terra i aixecar el cap, com un nen petit que busca audiència “heu vist?”

Jo en els futbolistes hi veig persones, i si defenen els meus colors, me’ls aprecio.

El vídeo que ha dirigit a l’afició m’ha semblat fantàstic. Gens mereixedor dels insult d’alguns, que en foros, fins i tot diuen que no mereix el seu temps veure’l, es mostren com mala gent

He sentit vergonya aliena, de ser d’un club on abunda tanta gent roí.

Endavant Espanyol, i sort, Joan Garcia.