Un altre 1 d'octubre

 

Ho dic amb sentiments. D’emprenyament, de ràbia, d’escepticisme, i una mica, mica d’esperança.

D’emprenyament amb els partits, que no busquen la independència, uns busquen l’hegemonia en una Autonomia. D’altres, sembla que utòpica unió de tots junts fins que siguem lliures i després ja en parlarem de com ho fem, altres per utòpics.. De ràbia amb els opressors, violents i dolents, si dolents i mentiders, que per mantenir els seus privilegis a les Espanyes no s’estan de romanços. I també ràbia contra els traïdors, els que s’etiqueten  d’independentistes i per conservar uns càrrecs i sous alenteixen tot el que poden una República Catalana.

Escepticisme, davant el que vaig creure que era possible, encara que difícil sense trencar ous. No hi ha hagut truita.

I esperança, poca, de que un líder valent aglutini la força del carrer i es faci el que cal per ser una república catalana amb les seves infraestructures i organització. Potser la edat em fa ser més realista, de que aquí, mentre visquem mitjanament bé,  no ens plantegem viure millor en un futur.

I aquest dimarts hem repetit un record més d’aquell 1 d’octubre, en que tot semblava possible, i d’un dia 3 en que es va plantar cara a l’Estat, però només un dia, que l’endemà havíem d’anar a treballar, i les criatures a escola.

He estat en l’organització de l’acte que s’ha fet a la plaça 1 d’octubre que tenim a Cardedeu. Un acte conjunt de l’ANC i la CUP.

No ha pogut estar unitari. Omnium està desaparegut aquí, ERC i Junts van ser convidats a unir-s’hi, i amb diferents excuses no hi ha volgut participar.

Una setantena de persones ens vam reunir. Sota l’estelada, la bandera de Santa Eulalia i la que no es dóna per rendits es van llegir manifests, musicar poemes, gràcies a Roigé Canals i a Sam Ramos per posar só a la guitarra, a Oriol Genis per llegir poemes.  Antonia Castellanos va llegir el Manifest de l’ANC i Blai Taberner el de la CUP on va fer un, a ulls meus, molt acurat resum de la situació, i marcar les línies, coincidents amb l’ANC per acostar-nos a l’objectiu. També va prendre el micròfon la regidora de Junts, Maria Andreu, que acompanyava a Oriol Genís, i va voler fer saber que era de Junts i també tenia paraules pel 1-O.

Es va acabar amb un pica pica.

Encara hi ha brasa, per molt que els representats de l’Estat a Catalunya diguin que el Procés s’ha acabat i ara tenim “normalitat” Tornarà la flama.